El 'cas BPA' ja li ha costat al Govern 23,4 milions

El Tribunal de Corts ha desestimat el recurs d’incident de nul·litat que van presentar la majoria de les defenses del cas BPA contra la presència en la vista de Govern (com a acusació particular) i dels socis minoritaris que van perdre les accions de BPA i els clients que tenien accions preferents (com a actors civils). El rebuig de Corts a la pretensió de les defenses ha estat especialment dur perquè els condemna a pagar els honoraris dels advocats que hagi generat aquest procés a Govern, socis petits i preferentistes.

Govern va especificar que no només era un clar perjudicat a la causa, sinó possiblement el que més, perquè a hores d’ara, sense descartar futures despeses, ha hagut d’abonar 23,4 milions d’euros. La major part d’aquesta quantitat correspon als 19,6 milions entregats a l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries. Amb aquests diners s’han abonat els honoraris de PriceWaterhouseCoopers, encarregats del destriament dels clients entre sospitosos i nets, tot el procés de subhasta de l’entitat i el cost en advocats del centenar de demandes que han presentat tant els acusats del cas BPA com els clients del banc que no han estat considerats òptims per no poder demostrar l’origen dels diners. La resta de despesa de l’Estat correspon a 2,8 milions que ha gastat el propi executiu i 1 milió d’euros l’INAF. L’executiu encara no ha decidit si demanarà, en cas d’una hipotètica sentència contra els acusats, el rescabalament dels diners pagats.

El judici, sense data

Un cop Corts ha rebutjat l’incident de nul·litat, les defenses recorreran el cas dins dels propers 15 dies al Tribunal Constitucional, on els acusats instaran un recurs d’empara. No hi ha una data límit perquè el TC accepti o rebutgi un recurs d’empara, però si l’accepta disposa de dos mesos per a resoldre’l. La falta d’un termini d’acceptació fa inviable saber quan es reprendrà el judici, ja que Corts va anunciar que no es tornaria a la sala fins que el Constitucional hagués resolt el recurs d’empara. Tot apunta, però, que serà al setembre, per evitar que hi hagi una nova aturada llarga per l’estiu.

La decisió és bàsicament una repetició dels arguments que ja va donar en la primera decisió. Les defenses es queixaven perquè Corts va decidir resoldre només qui podia formar part de la causa i la resta de qüestions que reclamaven els acusats les determinaria dins de la sentència. L’aute indica que el tribunal “en el present cas tan sols ha considerat com a propis obstacles de procedibilitat les qüestions prèvies relatives a la legitimació del Govern i dels actors civils, perquè aquestes afecten la configuració jurídico-processal, però no cap de les altres qüestions prèvies formulades per les representacions lletrades dels acusats, en tant que totes elles estan referides a validesa d’actes processals o de medis de prova, la resolució de les quals està lligada al resultat de la prova, la qual cosa obliga a entrar al judici oral i practicar la prova proposada per les parts i acceptada pel Tribunal”.

Les defenses consideraven que ni Govern, ni minoritaris, ni preferentistes estan legitimats per estar presents com a parts en el judici perquè no són ofesos ni han patit dany o perjudici per part dels acusats. Tant l’executiu com els minoritaris i els preferentistes es consideren perjudicats per la suposada activitat il·legal de la qual s’acusa els processats. L’executiu defensa que els 23,4 milions d’euros no s’haurien hagut de gastar si no s’haguessin comès els presumptes delictes. Al mateix temps els accionistes minoritaris també creuen que aquesta hipotètica actuació de blanqueig organitzat dins del banc ha estat el motiu que les seves accions perdessin tot el valor i un argument similar és el dels propietaris d’accions preferents que també van perdre tota la inversió.

LES CLAUS

1 Rebuig

Repetició dels mateixos arguments

El Tribunal considera que les defenses s’han limitat a repetir els mateixos arguments que ja van exposar quan es va tractar la qüestió respecte a qui podia ser part en el judici. La resposta del tribunal és també tornar a utilitzar els mateixos punts.

2 Càstig

Pagament de les costes de la resta

La falta de motivació en el recurs, segons Corts, de les defenses és el motiu pel qual es condemna els acusats a pagar no només les seves despeses processals, sinó també les que corresponguin a Govern, socis minoritaris i clients amb accions preferents.

3 Evitar l’estiu

La represa apunta cap Al proper setembre

No es pot saber quina és la data en què es reprendrà el judici, però tot apunta que serà a partir de setembre. Tot dependrà de quan resolgui el Constitucional el recurs d’empara, però Corts vol evitar començar abans de l’estiu i que s’hagi de fer una nova aturada llarga.