delimitació del territori
El Constitucional no veu conflicte de competències entre Sant Julià i la capital
El TC rebutja el conflicte de competències plantejat pel comú lauredià i diu que cal anar a la via civil
El Constitucional no veu conflicte de competències entre Sant Julià i la capital
El Tribunal Constitucional considera que la disputa territorial entre els comuns de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella no es pot considerar un conflicte de competències i per tant insta les dues parts a dirimir les diferències en la jurisdicció civil. El TC ha expressat aquest posicionament de rebuig al conflicte de competències plantejat pel comú de Sant Julià de Lòria contra la modificació del Pla d’urbanisme aprovada pel comú d’Andorra la Vella. L’aute de l’Alt Tribunal indica que “el litigi que enfronta els dos comuns és un litigi territorial, la resolució del qual correspon a la jurisdicció civil”, i afegeix que “una vegada la delimitació territorial precisa hagi estat establerta per la jurisdicció civil, i en cas que el contenciós persisteixi entre aquests dos comuns, aleshores aquest Tribunal Constitucional podria examinar l’existència d’una vulneració eventual d’una de les competències dels comuns implicats i pronunciar-se de manera definitiva en el sentit d’atribuir la competència litigiosa a una de les parts”. Amb aquest argumentari el TC decideix declarar inadmesa la demanda de conflicte de competències plantejada pel comú lauredià.
Al centre de la polèmica sobre el conflicte territorial s’hi troba Eron Estany, ex-cònsol menor d’Andorra la Vella. Actuant com a representant de Sant Julià en la comissió tècnica d’urbanisme, Estany va ser qui va fer la constància del desacord respecte als límits territorials i va indicar que considerava que el pla d’urbanisme de la capital era nul. L’ex-cònsol menor va dir textualment a la comissió, respecte a Andorra la Vella, que “no considero admissible que modifiqui unilateralmet aquest límit i l’endinsi dins del que fins ara és, sense discussió, el terme de la parròquia de Sant Julià de Lòria”. Estany va continuar explicant que “el nou Pla d’urbanisme d’Andorra la Vella innova, doncs, unilateralment, sense expedient de cap classe ni resolució judicial de cap mena, i sense ni tan sols informar-ne prèviament l’altre comú concernit, els límits de les dues parròquies”. Com a corol·lari a la declaració, Estany va concloure que “pels motius expressats, vull fer constar expressament que, com a representant del comú de Sant Julià de Lòria, m’abstindré en la votació de l’informe de la revisió del pla d’ur-banisme d’Andorra la Vella, i anuncio la voluntat del comú d’impugnar-li en relació a l’esmentat límit”.
Decepció amb estany
La declaració de l’ex-cònsol menor d’Andorra la Vella va ser el pas previ que el comú lauredià iniciés els tràmits per a la petició d’obertura d’un conflicte de competències. La cònsol de la capital, Conxita Marsol, es va mostrar molt decebuda amb Estany, especialment pel càrrec que havia desenvolupat dins del comú d’Andorra la Vella. Marsol va manifestar-se especialment disgustada perquè hauria estat Estany qui havia obert el conflicte dins de la comissió d’urbanisme.
El malestar del comú de la capital amb Estany encara és més gran degut que va ser en el mandat que va fer com a cònsol menor quan la corporació, el 2012, va portar Sant Julià a la justícia pel conflicte de límits. Estany declarava llavors que “quan no hi ha uns límits definits clarament, cadascú ho entén d’una manera”. Fonts properes al comú van recordar que Estany va ser també candidat suplent a conseller del comú d’Andorra la Vella pel Partit Liberal i la Coalició d’Independents.
El punt de disputa se centra a l’àrea de la Margineda, entre el torrent de l’Aern (al pont de la Margineda, al costat de la rotonda) i allà on hi ha els magatzems Vidal. Bàsicament afecta el polígon de la Margineda. Sant Julià entén que la parròquia arriba fins al pont de la Margineda, mentre que Andorra la Vella addueix que el límit es troba uns 700 metres més avall, a l’altura dels magatzems Vidal. El conflicte entre les parròquies no és fàcil de resoldre, atenent que el límit entre l’una i l’altra no apareix a la cartografia i que, per tant, no hi ha hagut manera d’arribar a un acord. Entre la documentació existent, però, sí que es parla de línies traçades ja durant l’edat mitjana.
Duplicitat impositiva
La no-entesa entre les parròquies posa, de retruc, en una situació administrativa complexa els particulars que tenen propietats a la zona en conflicte. Perquè no queda clara a quina parròquia pertanyen i on han de pagar els impostos. Un dels afectats fins i tot va anar al TC, que li va donar la raó, però no va fixar a quina parròquia pertany.