La llei limitarà fins als 50 anys el tractament de fertilitat per a dones

Existirà una limitació en l’edat de les dones per poder rebre tècniques de reproducció assistida fixada en els 50 anys, encara que es preveu una excepció. “L’aplicació de les tècniques de reproducció humana assistida en dones que superin aquesta edat només es podrà portar a terme amb autorització prèvia del ministeri responsable de Salut, previ informe favorable de la Comissió de reproducció humana assistida, quan vistes les circumstàncies del cas, es consideri convenient realitzar la tècnica malgrat que s’hagi superat l’edat màxima establerta.”

Pel que fa a les donacions, “el dret a la protecció de la salut dels fills nascuts a partir de tractaments de reproducció assistida informa a favor d’aplicar un règim que no impliqui l’estricte anonimat del donant, sinó un caràcter reservat o confidencial de la seva donació”. Per aquest motiu “la llei ha previst la possibilitat d’accés a aquelles informacions que puguin resultar necessàries o rellevants per garantir aquest dret”. I es concreta en el fet que “només excepcionalment, en circumstàncies extraordinàries que comportin un perill cert per a la vida o la salut del fill, o quan escaigui de conformitat amb les lleis processals penals es podrà revelar la identitat dels donants, sempre que dita revelació sigui indispensable per evitar el perill o per aconseguir el fi legal proposat i aquesta revelació serà de caràcter global i no implicarà en cap cas publicitat de la identitat dels donants”.

La legislació també limita la possibilitat de fer un diagnòstic genètic abans de la implantació “mitjançant la selecció embrionària dels embrions in vitro, centrat en la selecció de sexe, si és amb la finalitat d’excloure els embrions afectats per una malaltia vinculada al sexe”.

Dins de l’annex de l’esborrany de legislació es troba un llistat de les tècniques de reproducció assistida que es permetrien fer a Andorra. En aquest cas s’especifica que és una proposta. Les tècniques són: inseminació artificial amb semen de la parella o el donant; fecundació in vitro i injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides amb gàmetes pròpies o de donants; transferència d’embrions crioconservats; donació d’embrions; diagnòstic genètic preimplantacional i crioconservació de gàmetes i embrions.

Cal recordar que el punt més polèmic de la llei és el que marca que “en consideració als amplis termes en què s’expressa l’article 8 de la nostra Constitució, que s’estenen a la plena protecció a la vida a les seves diferents fases, s’ha decidit incloure en el seu àmbit tot el desenvolupament del nasciturus, tant en fase embrionària com en la de fetus”. A efectes pràctics l’equiparació d’embrió amb fetus suposa que els embrions que no s’implantin no es poden destruir. El text, però, no acaba de deixar gaire clar què passarà amb els embrions creats i que no s’arribin a implantar. En tot cas s’entén que haurien de ser guardats congelats en un espai públic durant el temps que continuïn estant vius.

UNA COMISSIÓ DE CONTROL AMB SIS MEMBRES

La Comissió de reproducció humana assistida estarà integrada per sis membres, entre els quals hi haurà un president i sis vocals, tots designats pel Govern. L’elecció es farà “entre persones de reconegut prestigi dins de l’àmbit científic, mèdic, jurídic i ètic, amb coneixements en les matèries sobre les quals versaran les seves funcions”. El president es designarà “prèvia proposta del ministeri responsable de la Salut i els cinc vocals, a proposta respectivament, dos del comitè nacional de bioètica, un del ministeri responsable de l’Economia, un del ministeri de Justícia i un del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària”. Els membres seran elegits per un període de cinc anys i només podran ser reelegits un cop pel mateix període de temps. També es crearà un registre de reproducció humana assistida que s’adscriurà al ministeri de Salut.

Al registre s’hi inscriuran els donants de gàmetes i embrions amb finalitat reproductiva i haurà de comptar amb les garanties de confidencialitat.