Reportatge
La volta al món en 300 dies
Un matrimoni andorrà i els dos fills adolescents estan complint el somni de fer la volta al món. Després de visitar més de dotze països els darrers set mesos, destaquen que han après a valorar el que tenen i que un pot decidir el que vol fer en aquesta vida.
La volta al món en 300 dies
En Raúl Paz i la Isabel Martínez són un matrimoni andorrà que va decidir fer un gir a la seva rutina, i juntament amb els seus dos fills, la María, de 19 anys, i el Víctor, de 15, van començar a fer realitat el somni d’anar tots quatre a fer la volta al món. Tal com explica en Raúl, la idea va sorgir fa cinc anys enmig d’un viatge, però calia encaixar totes les peces, “en concret hi havia els estudis del Víctor, que havia d’acabar la segona ensenyança obligatòria, els nostres llocs de feina, així com el fet que la María havia d’acabar batxillerat”, dit i fet. Després de tres anys de planificació, a finals del curs passat la María va finalitzar els seus estudis de secundària, en Raúl i la Isabel van demanar una excedència de la feina i en Víctor prossegueix els seus estudis a través del Centre Nacional d’Educació a Distància (CNED), tal com possibilita el sistema educatiu francès. Així doncs, amb les maletes preparades, el mes de setembre van començar la volta al món rumb al Perú. A dia d’avui porten gairebé set mesos de viatge i han conegut Perú, Bolívia, Argentina, Xile, la Polinèsia Francesa, Nova Zelanda, Austràlia, Malàisia, Indonèsia, Singapur, Vietnam i Tailàndia, on es troben ara mateix. Sortint d’aquí es dirigiran a Laos, Japó, Hong Kong, Xina i Índia. En Raúl reconeix que això ha estat possible gràcies a un bitllet conjunt anomenat oneworld, “és una aliança de moltes companyies que oferta un bitllet amb el qual pots escollir les ciutats per on passar, el nombre de vols i el sentit en el qual vols girar pel món” i té una durada d’un any, fins al 12 de juny, més de 300 dies de viatge.
L’aventura
Tal com va relatar la Isabel, l’objectiu de fer aquest viatge “era viure aquesta experiència tots junts abans que els fills comencessin a ser més adults i a fer la seva”, una cosa que ambdós els agraeixen. La María reconeixia que aquest viatge li ha permès “créixer i veure el món amb els meus popis ulls”, mentre que en Víctor assegurava que agraeix “veure tots els països, conèixer la seva història i aprendre com es viu en altres indrets del món”. En Raúl va afegir que creu que això és important, “l’objectiu era que els nostres fills poguessin veure la realitat del món, que arribessin a valorar la vida que tenen”.
Encara que tota la família reconeix que no tot ha sigut fàcil, “al cap de 20 dies de començar el viatge vam perdre l’ordinador a Perú”, va dir la Isabel, o els “típics intents d’estafa que fan a tots els viatgers”, va afegir en Raúl. Tot i això, destaquen que les experiències positives han estat “infinites”. Pujar a dalt del Machu-Picchu, veure els animals en llibertat, estar en contacte amb la natura, la posta de sol a l’illa de Pasqua o conèixer i crear vincles d’amistat amb gent de països diversos són algunes de les vivències que destaquen aquests quatre viatgers.
Tots coincideixen a destacar que aquesta experiència els i ha canviat la vida, “ho recomanem a tothom”. La Isabel va expressar que el viatge li ha ensenyat a “ser més tolerant, tenir empatia, valorar el que tenim”, segons en Raúl “que podem decidir què fem de nosaltres i de la nostra vida”, unes idees que comparteixen els seus fills. La María subratllava que “he après més en aquest viatge durant uns mesos que no pas durant anys a casa”, mentre que en Víctor va concloure que “valorem molt el que tenim”.
Un somni fet realitat
Encara que es troben enmig dels núvols, tots quatre reconeixen que aquest somni fet realitat els ha canviat la vida i els ha obert els ulls. “Crec que tothom ho hauria d’experimentar perquè aprens a sortir del teu cercle de confort”, va dir en Raúl, i la Isabel va matisar que cal “aprendre, viure i aprofitar les meravelles que tenim en aquest món”. Una opinió que comparteixen els seus descendents, “aquesta experiència que ens han regalat els nostres pares ha estat la millor de la meva vida!”, afirmava contundent la María, encara que el seu germà ressaltava que “si existeix la possibilitat de fer-ho, ho recomano, encara que millor si els nens no han d’estudiar”.
Finalment, encara que no han acabat l’aventura, tots ells reconeixien que l’experiència del viatge els ha permès reconèixer “la riquesa de la família i els amics, que són el veritable tresor que tenim en aquesta vida”. Un fet que tots coincideixen que sovint no es té present com caldria en el dia a dia.
La volta al món en 300 dies
La volta al món en 300 dies