Obra nova

Els cònsols defensen la cessió econòmica

Les corporacions volen mantenir-la perquè els permet oferir més serveis a la ciutadania i es neguen a reduir-la, com volien Govern i constructors

Els cònsols defensen la cessió econòmicaARXIU

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els cònsols surten en defensa de la cessió econòmica després que els constructors en demanessin la reducció i que el Govern donés suport a la demanda del sector per intentar estimular la construcció dels pisos de lloguer. La proposta ha quedat aparcada i el que es valora ara és un pagament fraccionat. Els mandataris comunals defensen que la cessió urbanística és “la manera que tenim perquè tota la ciutadania es beneficiï d’una obra nova, sigui amb terreny per destinar-lo a equipaments, sigui amb diners que permetran oferir més serveis”, va explicar la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol. La capital la té al 7,5% en ter­reny de sòl urbà consolidat, “després de rebaixar-la l’any passat per incentivar la nova construcció”, va dir Marsol, encara que assegura que l’augment de nous projectes i la reducció de la cessió no són vasos comunicants. “He parlat amb constructors que ens han assegurat que més que la cessió, el que de veritat els frena és la burocràcia necessària per a obtenir els permisos. Potser aquí sí que hauríem de fer una reflexió”, indicava.

Més contundent es va mostrar el cònsol menor d’Escaldes-Engordany, Marc Calvet, que és l’única parròquia que la manté al 15%, el màxim que preveu la llei. “Nosaltres sempre hem optat per tenir-la al màxim perquè creiem que pensant en la parròquia, hem d’exigir el màxim, però no és un caprici que tenim, sinó la manera de proveir-nos d’espais per destinar-los a nous equipaments”, va comentar. Calvet també va desvincular directament la cessió econòmica de la recuperació de la construcció, ja que “durant set anys hem tingut la millor zona d’Escaldes, el Clot d’Emprivat, amb un 1% de cessió econòmica, perquè la resta era amb terrenys, i no hi ha hagut cap projecte. Era la més barata del país i ningú ha volgut construir”.

Fomentar la construcció

La Massana, Encamp o Ordino són tres parròquies on la rebaixa de la cessió econòmica es va fer per estimular el sector de la construcció. David Baró va comentar que el 2016 es va fer efectiva la rebaixa fins a l’actual 5%. “Ho vam fer perquè volíem incentivar el sector de la construcció, que estava molt tocat després dels anys de la crisi, i ho vam aconseguir perquè des d’aleshores van entrar molts més projectes”. El cònsol major de la Massana també opinava que la cessió econòmica, “no és una cosa que es pugui anar tocant alegrament. Només es pot fer cada sis anys, quan toca aprovar un nou pla d’ordenament urbanístic parroquial (POUP), i tot i així cal anar amb compte perquè és un element d’estabilitat dins del sector”. De la mateixa opinió és el cònsol encampadà, Jordi Tor­res, que amb una taxa del 10% a la parròquia comentava que canviar-la “és un procés complex que només es pot fer revisant els POUP i la majoria dels comuns ja ho hem fet, així que difícilment es podrà tornar a fer aviat”. Torres donava més importància “a la demanda” que a la cessió, i “si hi ha gent interessada a construir, perquè veu possibilitat de fer-hi negoci, la cessió no jugarà un gran paper”. Finalment, des d’Ordino i amb una cessió del 5% “des del principi”, el cònsol major, Josep Àngel Mortés, tampoc creia que la cessió fos la “culpable” de la manca de construcció durant anys. “Va ser la crisi econòmica qui va frenar les obres, en sec, no aquesta taxa”, va dir. Sant Julià de Lòria té la taxa al 10%, igual que Canillo.

La cessió i el lloguer

Govern va intentar que els comuns rebaixessin la cessió econòmica, però “tots vam ser molt contundents i aquesta demanda va quedar apartada”, va dir Marsol. La idea era que reduint-la es podrien fer més pisos de lloguer però només van poder aconseguir un principi d’acord per fraccionar el seu pagament. “Ens van proposar esgraonar el pagament de la cessió, i en lloc de pagar-ho tot de cop, que es pugui fer en 5 10 o 15 anys. Tots hi estem disposats i ara falta que Govern ens digui si es podrà fer”, va reconèixer Torres. En la mateixa línia Mortés va afirmar que “la cessió no es toca però sí que podríem buscar alternatives, i aquesta és una d’elles”. Per a Marsol el principal problema són els apartaments turístics. “Fa 10 anys érem 85.000 habitants i avui, sent 70.000, ens falten pisos? Cal lluitar contra això, malgrat que nosaltres no siguem els més afectats”, va dir.

tracking