Reportatge
Pagès i també intel·ligent
La defensa d’un pagès denuncia un préstec privat abusiu en considerar que el seu client per ser pagès tenia palesa ignorància de la situació econòmica.
Pagès i també intel·ligent
Malgrat tractar-se d’un préstec de caire civil, en un moment de crisi globalitzada econòmica i social, no s’aprecia que pel fet que la persona a la qual s’ha fet el préstec sigui un agricultor i ramader es pugui presumir la seva palesa ignorància o la situació de necessitat.” Així de contundent s’expressa la sala civil del Tribunal Superior de Justícia per desestimar la querella presentada per la representació legal d’un pagès que va demanar que no se li cobressin els interessos d’un préstec privat d’1,2 milions d’euros que li va fer un particular el febrer del 2011 en considerar que eren abusius. La defensa de l’home va al·legar, a més, que el prestador es va aprofitar del desconeixement de l’abús que estava patint l’home pel fet de ser agricultor i ramader per fer pràctiques d’“usura”.
La sentència del Superior, a més de considerar que el fet de dedicar-se a l’agricultura no havia de comportar per se la manca d’intel·ligència ni de coneixement de la situació econòmica que es vivia al Principat, recorda al recurrent que no ha acreditat que el prestador conegués que el pagès desconeixia les condicions del préstec que va signar. “La càrrega de la prova d’aquesta situació corresponia a la part defenent i recurrent i cap prova ha produït en aquest sentit”, assenyala l’escrit.
L’escrit dels magistrats confirma la sentència del Tribunal de Batlles, que va condemnar el querellant al retorn dels 1,2 milions d’euros prestats, augmentats amb els interessos contractuals de demora al 7,5% a comptar de l’11 de febrer del 2016, dia en què finalitzava el termini del préstec, fins al seu total pagament. També el va sentenciar a pagar 8.412 euros en concepte d’interessos contractuals meritats i no abonats pel receptor del préstec.
És aquest 7,5% d’interès el que des de la defensa del condemnat es considera usura, ja que en una conjuntura econòmica de crisi “la concessió de crèdits, préstecs i altres formes de finançament era molt reduïda, de manera que tant els tipus d’interès de les entitats bancàries com el legal eren molt més baixos”. I en aquest cas, “resulten doblats i, fins i tot, triplicats.
El Superior, en la sentència, recorda que el tipus remuneratori del préstec no és del 7,5% sinó del 4,5%, només mig punt per sobre del tipus d’interès legal a Espanya el 2011 i dos per sobre de l’andorrà el 2012. Considera que aquest tipus no es pot considerar usurari, ni tampoc el 7,5% corresponent al de demora. Ser tres punts superior al remuneratori, diuen, no és abusiu.