reportatge
A cops per la pista d'atletisme
A cops per la pista d'atletisme
Una pista d’atletisme. Un home i una dona fent esport. Cops de puny i peu a la corredora per part del corredor. I una agressió amb un pal d’esquí de la dona a l’home. Així van acabar el migdia del 21 d’abril del 2013 dos esportistes que corrien pel carril número 1 de la pista d’atletisme de l’Estadi Comunal. Fa pocs dies, gairebé cinc anys després, el Tribunal Superior ha esmenat la part de la sentència de Corts que condemnava la dona a dotze mesos de presó condicional per l’agressió amb el pal d’esquí i a l’home a pagar 2.000 euros per les seqüeles psíquiques patides per la processada. Els magistrats de la sala penal del Superior han refet la sentència en el sentit de deixar en sis mesos de presó condicional la pena que va recaure sobre la dona per un delicte major de lesions doloses amb un objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima i en el d’incrementar fins als 2.600 euros la indemnització a pagar per l’home per les seqüeles psíquiques. Al corredor, que no va recórrer, se li manté la pena de deu mesos de presó condicional i el pagament de 2.000 euros més de responsabilitat civil a la corredora.
Segons s’assenyala a la sentència del Superior, tots dos processats corrien per la pista d’atletisme del Comunal quan, per motius que no es van poder determinar per les declaracions contradictòries dels implicats, l’home, un andorrà de 28 anys, va donar voluntàriament un cop al llavi a la dona, andorrana de 45 anys. La processada va anar a explicar el succeït al conserge de l’estadi, que va anar a parlar amb el processat, que va li va dir com a explicació, que la dona l’havia molestat.
Poc després hi va haver un segon incident. Una baralla que va acabar amb l’home donant cops de puny i de peu a la dona, que va reaccionar colpejant el processat amb la punta d’un pal d’esquí que havia trobat després del primer incident. Tots dos van patir diverses ferides de caràcter lleu però que van requerir de punts de sutura i posterior tractament. L’advocat de la dona va al·legar al Superior legítima defensa. Un fet que el tribunal no va acceptar. Sí que va tenir més en compte l’atenuant per a la dona d’actuar amb “arravatament, obcecació o estat passional”.