El president del TC és familiar d'un dels processats al 'cas BPA'

Les sospites del món judicial sobre el possible vincle familiar entre el magistrat del Tribunal Constitucional, Isidre Molas, i el processat de BPA, Pablo Laplana, van començar en les successives inhibicions del jurista en totes les causes on està present l’exgestor del banc. Segons diferents fonts properes al cas, hi ha indicis respecte que la dona d’Isidre Molas, Elisabet Laplana, és familiar directa de Pablo Laplana i per això el magistrat ha decidit no participar en els recursos d’empara on l’ex-directiu bancari ha pres part tant en solitari com dins de les diferents peticions col·lectives que s’han fet des que es va iniciar el cas BPA.

Pablo Laplana va presentar diferents recursos d’empara al Tribunal Constitucional durant el 2015. En les admissions a tràmit que es van produir, Isidre Molas no signava, però no es fa referència al motiu pel qual no hi ha participat. La primera prova de la inhibició va arribar el 22 de desembre del 2015. El Tribunal Constitucional emetia un aute sobre un recurs d’empara presentat per l’antic directiu de Banca Privada.

El recurs estava relacionat amb el fet que dins de la causa que s’estava investigant s’estaven utilitzant converses gravades a Laplana per la policia espanyola. Les escoltes s’havien fet quan l’Estat veí estava investigant la màfia russa que s’havia instal·lat a Lloret, cas conegut com a Petrov, i on també estava vinculada BPA. Quan la policia espanyola grava Laplana per l’afer de la màfia russa, resulta que també acaba gravant les converses de l’exgestor de BPA amb Luis Mariano Rodríguez Cabello, un dels principals testaferros en la trama de veneçolans que van desviar 2.000 milions de dòlars de Pdvsa.

En la conversa, Laplana i el testaferro parlen de les contractacions de Baltasar Garzón i l’ex-primer ministeri francès Dominique de Villepin per forçar el desbloqueig de 200 milions de dòlars. Aquest capital era el que quedava dels 2.000 milions que havien passat per comptes de BPA i s’havien mogut a través de societats creades per BPA Serveis. BPA i els veneçolans, segons es desprèn de les converses, es posen d’acord per agafar gent de prestigi per pressionar perquè alliberin els diners. La Batllia finalment ho fa i serà un dels principals motius que al·lega el Tresor dels Estats Units per fer la nota que elimina BPA.

Laplana era el gestor estrella per atreure clients sud-americans que posteriorment han estat al centre dels casos Veneçuela o Odebrecht. L’informe policial fixa que els seus caps consideraven que les seves actuacions eren de molt risc, però que era intocable perquè el protegia Joan Pau Miquel. Laplana és un dels principals beneficiaris dels pagaments de sotamà de la caixa B de BPA (a través de la societat panamenya Landstreet) i va arribar a cobrar 174.000 euros.

Laplana demanava al TC que s’anul·lessin les escoltes perquè s’havia vulnerat el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions. En la resolució del Tribunal es diu que “vist que el magistrat senyor Isidre Molas Batllori ha plantejat la inhibició en aquesta causa, la qual ha estat acceptada pel ple del tribunal”.

Fonts properes al cas van indicar que Molas hauria explicat la relació amb Laplana i va demanar no participar en la resolució. Aquesta actuació es repetiria posteriorment en d’altres recursos de Laplana, tant presentats en solitari com en conjunt amb d’altres processats del cas BPA.

La inhibició, però, no s’ha produït en cap dels múltiples casos relacionats amb Banca Privada, on Laplana no era un dels peticionaris. Fins i tot en les peticions que de forma indirecta afectaven Laplana perquè implicaven de forma indirecta tot el cas, Molas no es va inhibir. Les fonts jurídiques consultades van comentar que s’està en espera de saber quins van ser els motius per no inhibir-se.

MEMBRES DE LA JUSTÍCIA FAN SABER EL DESCONTENTAMENT

Diferents magistrats han fet saber al Tribunal Constitucional el fort descontentament amb diferents sentències, fins i tot més enllà de la que ha fet tornar als Cierco els 38.000 documents confiscats als seus domicilis després que Higini Cierco hagi estat acusat de revelació de secrets per haver entregat al fiscal anticorrupció espanyol Manuel Moix documentació d’altres entitats andorranes. Joan Manel Abril, president del Consell Superior de la Justícia, és un dels que ha traslladat el seu malestar amb diferents decisions. Un dels casos més flagrants per als magistrats és el de l’herència dels fills de Toni Rebés a la qual el mateix Rebés va renunciar quan ells eren menors. El TC va revocar la decisió del Superior, que havia declarat la renúncia legal, basant-se en la directiva sobre drets dels infants que no estava en vigor a Andorra i per la llei de successions que es va aprovar després d’aquest cas. El Superior va considerar, segons fonts properes al cas, que la decisió del TC era una aberració legal.