Els accidents a la feina augmenten un vuit per cent en els últims tres anys

La xifra de l’any passat, però, segueix sent inferior a la dels anys d’abans de la crisi. El 2006, per exemple, hi va haver 5.395 accidents i el 2007, 4.980. El 2009, en plena desacceleració, es van registrar 4.403 incidents i, a més, aquell any cinc treballadors van perdre la vida en esfondrar-se una estructura durant la construcció del túnel de les Dos Valires. No hi va haver més víctimes en l’àmbit laboral fins l’any passat, quan un home de 55 anys va perdre la vida a Ordino en un accident de trànsit. L’home viatjava amb cinc operaris de l’empresa de treballs públics Heracles.

D’altra banda, els sectors que l’any passat van registrar més accidents van ser el de comerç i el de reparació de vehicles de motor (740) i el de la construcció (606), que van augmentar respecte al 2016 un 2% i un 3%, respectivament. En el primer sector, es van atorgar 385 baixes laborals mentre que en el de la construcció se’n van donar 347. L’any passat es van autoritzar un total de1.838 baixes, lleugerament per sobre de les 1.813 del 2016. La xifra, que ha crescut un 10% en els últims cinc anys, queda lluny de les 2.587 autoritzades el 2006.

menys casos a l’energia

D’altra banda, les àrees amb menys accidents laborals van ser la d’agricultura (31), la d’educació (14) i producció i distribució d’energia elèctrica (10). Els treballadors del sector de l’educació van ser els que de mitjana van estar més dies de baixa (70), seguits dels agricultors (62) i dels de l’administració pública, defensa i seguretat social (62). Els que van estar menys dies de baixa de mitjana van ser els treballadors de la llar (27).

El secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, va valorar les dades i va assegurar que està “segur” que hi ha “molts més accidents” dels que es registren actualment. Fornieles va afirmar que “la situació és més greu per la relació contractual entre els treballadors i el patró, ja que aquesta és personal, sense que hi intervingui ningú més”. El secretari general del SAT va lamentar que a les empreses no hi hagi “ni un comitè d’empresa, ni ningú que vetlli pels drets dels empleats”. Fornieles creu que si hi hagués comitès d’empresa els patrons es veurien forçats a cuidar els treballadors. “Les autoritats o altres actors només intervenen en el cas que hi hagi una denúncia i això passa en molt poques ocasions”, va assegurar Fornieles, que va criticar la falta de drets dels assalariats. “Al patró li sua completament el que li pugui passar al treballador. Fa molts anys que passa que si un empleat pateix un accident el patró ni tan sols informa la CASS”, va etzibar.

El model d'altres països

Fornieles va explicar que en altres països els comitès, els sindicats i la patronal es reuneixen per resoldre els conflictes laborals, però en el cas del Principat “és el patró qui hauria de cedir, i a Andorra això no passa. Ells es creuen impunes i poden fer el que vulguin”. Segons Fornieles, la majoria de les baixes laborals es produeixen perquè el treballador “no està a gust a l’empresa”. “Si una persona ho està, el fet de tenir una petita malaltia no t’impulsa de demanar-la, però en aquestes condicions sí que ho fan”, va asseverar el secretari general del SAT, que alhora va afirmar que “si estàs bé, si no hi ha repressió, si es viu un clima de llibertat on saps que et pots expressar sense temor a represàlies, aleshores fas un esforç i no la demanes, però ara, on un treballador no pot queixar-se, prefereix agafar la baixa”, va dir. A més, Fornieles va expressar que “la gent està cremada a les empreses dolentes”. Per resoldre la situació, “l’actitud hauria de ser la de fer partícips els patrons dels problemes del treballador”.