La recaptació per l'impost de societats va caure l'any passat un 35%

“Potser no cal que desapareguin [les deduccions], però potser cal modificar-les”, va dir Cinca, que va assegurar que el debat es farà per veure “si s’ha de traduir en alguna modificació legislativa o no”. Malgrat que el ministre de Finances va afegir que ara no es pot “anticipar” si es canviarà o no el model, va manifestar que l’executiu “ha de tenir la capacitat ara i sempre d’analitzar permanentment si hem de mantenir les deduccions conjunturals o si n’hem d’afegir d’altres”.

Repensar el model

Cinca també va apuntar la possibilitat que el sistema actual d’incentius fiscals en l’impost de societats, que es va establir els anys 2011 i 2012, es repensi i pugui aplicar-se, per exemple, per a les empreses que patrocinin equips esportius o projectes culturals. Ara bé, el portaveu de l’executiu va dir que aquests estímuls haurien d’anar en detriment dels actuals. “No pots sumar noves deduccions any rere any sense replantejar-te les que ja tens, perquè si no acabaràs buidant la capacitat recaptatòria de l’Estat”, va advertir. Cinca va obrir la porta a “anar adaptant les deduccions més conjunturals a la realitat de cada moment”.

Tot i això, el sistema de deduccions no és l’única causa per la qual els ingressos per l’impost de societats van caure l’any passat. El Govern també apunta que un dels motius del fort descens en la recaptació és el mateix sistema de liquidació que regeix l’impost, que obliga les empreses a avançar el pagament del 50% dels beneficis del següent exercici. Atès que l’avanç es fa en base a la quota de liquidació de l’any anterior, si en l’exercici següent els guanys de l’empresa acaben sent menors, les societats pagaran menys diners dels que preveia l’executiu, perquè una part ja l’haurien anticipat. Això, segons Cinca, provoca que alguns cops els ingressos es puguin inflar i que es produeixin “fluctuacions”.

D’altra banda, el ministre de Finances també va explicar que la caiguda dels ingressos en l’impost de societats es deu a les dificultats per les quals passa el sistema financer, que ha hagut de fer front a una nova regulació. Cinca, però, va dir que aquesta situació “no és cap sorpresa”, i que “ja van anticipar que els resultats del sector financer passarien dos o tres anys de dificultats”. Cinca va dir que ara mateix aquest ram es troba “al bell mig de les dificultats”.

Segon anys seguit de superàvit

Cinca va destacar que el Govern va aconseguir acabar el 2017-i per segon exercici consecutiu- amb superàvit de caixa. L’estat va ingressar 423 milions d’euros i va tenir una despesa de 400 milions d’euros (més de 354 de funcionament i 46 de capital). Un cop restades les despeses financeres vinculades a pagar l’endeutament, de gairebé 14 milions d’euros, els comptes es van tancar amb un superàvit de caixa de nou milions.

Cinca va treure pit per aconseguir l’objectiu d’avançar cap a “l’equilibri pressupostari”, tot i que va admetre que encara no s’ha assolit el balanç “òptim”. El ministre de Finances també va destacar que el 2017 va ser el cinquè any seguit de superàvit de gestió (22 milions d’euros), un càlcul que no inclou les despeses financeres per pagar el dèficit. Segons Cinca, les bones dades “permeten dir que l’objectiu de consolidar l’equilibri pressupostari no és utòpic i que és perfectament possible”. El ministre va afirmar que l’executiu també compleix amb els límits d'endeutament, que l’any passat es va situar en els 912 milions d’euros, i de despesa permesos.

D’altra banda, el titular de Finances va justificar que el Govern recapti més diners pels impostos indirectes (292 milions d’euros) pel fort pes que té el turisme en l’economia del país i per al qual l’estat ha de desenvolupar estructures importants, serveis i ofertes turístiques.“Un país que té 75.000 habitants i més de vuit milions de visitants, en cap cas pot tenir una proporció d’ingressos per impostos directes en relació als indirectes equivalent al que tenen els països on el turisme representa molt menys”, va dir Cinca. D’altra banda, el Govern va aportar l’any passat 38,1 milions d’euros per cobrir el negatiu de la CASS, que va ser de 46 milions. La diferència de 8 milions que es va estalviar de les arques públiques es va cobrir gràcies a l’augment d’assalariats .