El Govern haurà de pagar 147.000 euros a Heliand pel Patapou

El Govern haurà d’indemnitzar amb 146.862 euros la unió temporal d’empreses (UTE) formada per l’andorrana Heliand i la catalana Cat Helicòpters, que el 2012 van guanyar el concurs per a la concessió de la gestió de les línies de vol regular internacionals i la construcció i gestió indirecta de l’heliport nacional que s’havia de construir al roc del Patapou. La xifra a pagar l’ha marcat la sala administrativa del Tribunal Superior (TS) en una sentència notificada recentment i en la qual revoca parcialment la dictada pel Tribunal de Batlles el juliol del 2017. La revoca en el sentit de reduir la indemnització a pagar per part del Govern a les dues empreses. La Batllia l’havia marcat en 479.054 euros.

El TS, però, sí que tanca la porta que les dues empreses reclamin per la pèrdua del negoci que haurien fet si el projecte per explotar l’heliport nacional hagués fructificat. L’UTE, en el recurs que va presentar contra l’anul·lació de l’adjudicació, va deixar a criteri de la Batllia marcar una indemnització per la pèrdua de negoci que, segons l’establert en l’oferta presentada i adjudicada, podria arribar a la xifra màxima de 64 milions.

En la sentència s’indica que les empreses no van esgotar adequadament la via administrativa en no haver avaluat un import ni haver efectuat expressa reserva de reclamació. S’assenyala que les perspectives de negoci eren purament hipotètiques perquè quan el Govern va informar les societats de la suspensió de la signatura del contracte no s’havia iniciat cap mena d’obra, que feia que el negoci fos encara inexistent. També que se’ls va informar que pel risc que presentava el Patapou per a la seguretat de les persones el servei no podria funcionar.

Demanaven un milió d’euros

Les dues empreses, després d’esgotar la via administrativa, van presentar recurs davant la sala administrativa de la Batllia en el qual reclamaven 980.584 euros per les despeses causades per la concessió. La posterior sentència de la Batllia va ser recorreguda tant pel Govern, que considerava que l’UTE no havia exhaurit la via administrativa i que no procedia cap reclamació, com per les dues societats, que van demanar incrementar la indemnització marcada en primera instància i que es condemnés el Govern a pagar 64 milions d’euros en concepte de pèrdua de negoci.

El TS considera que sí que s’havia exhaurit la via administrativa, ja que va ser l’executiu, en la resposta a la demanda administrativa presentada per l’UTE en què sol·licitava l’abonament de les despeses i els perjudicis, qui va informar les empreses que ja s’havia esgotat aquesta via.

D’altra banda, els magistrats admeten que el Govern tenia tot el dret a resoldre el contracte de concessió per raons d’interès general, però recorden que si l’anul·lació no és culpa de l’adjudicatari, aquest té dret a la indemnització corresponent. Un cop dictat això, diuen, el litigi ha de versar sobre l’avaluació d’aquesta indemnització.

Respecte d’una factura de 128.611 en concepte d’honoraris d’advocats que l’UTE va haver de pagar en la defensa d’accions administratives del comú d’Andorra la Vella i d’altres contraris a l’heliport al Patapou, el TS considera que no s’han de pagar perquè no és una despesa provocada per la revocació del contracte. Tampoc una factura de 262.990 euros emesa per una de les societats per ser pagada per l’altre.

El Superior condemna el Govern a pagar l’UTE 16.265 euros en concepte d’honoraris meritats pels treballs d’arquitectura. Una xifra molt inferior a la factura presentada per les dues societats que era de 175.871 euros. Finalment, l’executiu haurà d’abonar a les dues empreses 130.597 euros més en concepte de despeses de preparació de l’oferta.