Josep Vila acusa la policia de fabricar proves contra ell

L’ex-cònsol menor d’Andorra la Vella Josep Vila, condemnat a 30 mesos de presó condicional per dos actes d’exhibicionisme davant de menors, assegura que la policia el va considerar culpable d’aquests delictes i que després va crear les proves per incriminar-lo. Així ho va relatar l’advocat de Vila, que es va mostrar molt crític amb l’actuació de la policia en la vista de recurs que es va celebrar ahir al Tribunal Superior. “L’actuació de la policia és incriminatòria amb el meu client des del primer dia. Ja tenien un culpable i van haver de vestir els fets intentant incriminar-lo amb proves que no són reals”, va indicar el lletrat, que va demanar al tribunal la revocació de la sentència i l’absolució de Vila per haver vulnerat la presumpció d’innocència del seu client i per falta de proves. L’advocat va recordar que no es van trobar les ulleres ni la jaqueta blava que segons una de les víctimes el processat portava quan li va ensenyar els genitals a Encamp el 27 de setembre del 2013.

La fiscalia es va mostrar totalment contrària a aquesta tesi, va indicar que en cap moment l’actuació de la policia va vulnerar la presumpció d’innocència de Vila i que no és cert que es busquessin les proves després de considerar-lo culpable. Va recordar que l’excònsol va negar haver estat a Encamp en el moment dels fets, fet que després va admetre.

La manca de proves que al·lega la defensa gira bàsicament entorn la declaració de la menor que va trucar a la policia per denunciar l’incident del 27 de setembre. Va ser aquesta noia qui va informar els agents del número de matrícula de la motocicleta de la persona que li havia ensenyat el penis mentre es masturbava i que va resultar ser propietat de Vila.

La defensa, que no va posar en dubte el fet que la menor estigui convençuda que el que va relatar és cert, va assegurar que la noia estava fabulant. I ho va fer perquè uns anys abans de l’episodi amb l’ex-cònsol menor va ser víctima d’uns fets similars i això la va portar a concloure que Vila s’estava exhibint davant seu i d’una amiga. El lletrat també considera incongruent la conducta de la menor, que quan es va adonar del que estava passant va marxar amb l’amiga i immediatament va trucar a la policia. Va posar en relleu un informe forense psiquiàtric que diu que degut els antecedents de la menor podia haver tergiversat els fets generant una fabulació que interpreta com real.

La fiscalia va lamentar aquesta acusació i va recordar que si la noia va actuar així va ser perquè després del primer incident la policia li va recomanar, de trobar-se en una situació semblant, marxar del lloc i trucar als agents.

La defensa tampoc està d’acord amb la condemna per un episodi similar l’any 2010 del qual Vila va ser acusat després que el seu nom sortís als mitjans de comunicació arran de la primera denúncia. L’advocat va parlar de denúncia “infundada” i feta a partir d’aquestes informacions. A la fiscalia tampoc li va agradar aquesta afirmació i, visiblement molesta, va recordar que “les víctimes també tenen drets i aquí encara se les està qüestionant”.

L’advocat va demanar que si no hi ha absolució la condemna sigui de no més de 12 mesos condicionals. Va posar en dubte la qualificació a no anar a llocs on hi hagi menors durant quatre anys que condiciona la no entrada a presó perquè no delimita quins són aquests llocs. El fiscal va indicar que és una mesura que afavoreix el condemnat i que “si el se-nyor Vila no sap on no trobar menors potser l’hem de revocar”.