reflexions del CNBA
El Comitè de Bioètica està a favor de fer recerca amb embrions
El Comitè Nacional de Bioètica és partidari que es pugui fer recerca amb embrions sota “condicions taxades”
El Comitè de Bioètica està a favor de fer recerca amb embrions
El Comitè Nacional de Bioètica (CNBA) considera que una futura llei de reproducció humana assistida hauria de permetre la recerca amb embrions. En un document titulat Consideracions sobre alguns aspectes relacionats amb el projecte de llei de reproducció humana assistida per a Andorra, el CNBA insta l’executiu a prohibir la constitució d’embrions destinats a la recerca, però sí autoritzar la investigació amb embrions “sota condicions taxades”. Per exemple, permetre la recerca amb els embrions de parelles que decideixin donar-los dels sobrers de cicles de reproducció assistida un cop acabat el projecte parental. El comitè entén que aquesta fórmula “és menys transgressora que prohibir taxativament la investigació sobre l’embrió llevat de casos excepcionals”.
Permetre la recerca amb embrions, encara que sigui sota condicions no estava recollit en l’esborrany del projecte de llei elaborat pel Govern. En el mateix s’equipara l’embrió amb un fetus i ho fa pels amplis termes en què s’expressa l’article 8 de la Constitució, que “estén la plena protecció de la vida a les seves diferents fases”. Aquesta protecció implica no poder fer recerca amb un embrió.
Així, el CNBA considera que la protecció de l’embrió humà en desenvolupament “s’ha d’establir en termes d’estatus [jurídic] de l’embrió”. Insisteix que atès que l’embrió “és un ésser humà potencial”, té dret al respecte i protecció en les seves diferents fases de desenvolupament (tant per a la seva obtenció com per al seu desenvolupament in vitro, així com per a la seva eventual conservació, mentre no sigui transferit a la cavitat uterina, “si bé amb diferent intensitat segons la rellevància de cada moment i havent de ponderar els valors en conflicte que es puguin donar”.
“Reflexions” del comitè
Les “reflexions” del Comitè Nacional de Bioètica sí que coincideixen amb l’esborrany del projecte de llei pel que fa a limitar l’edat per poder donar esperma o ovòcits. A partir dels 18 i fins als 45 anys en el cas dels homes i dels 18 als 37 en el cas de les dones és l’exemple que posa el CNBA, el mateix límit que s’indica al text de l’esborrany. Insten a limitar la compensació dinerària al donant en el cas que la llei ho acabés establint. Igualment, com surt a l’esborrany, consideren que els gàmetes d’un mateix donant no poden portar al naixement de més de tres infants i que una donant d’ovòcits no pot dur a terme més de tres donacions.
El comitè recomana la creació d’una comissió de reproducció assistida i que entre les seves funcions s’inclogui la d’autoritzar o prohibir qualsevol demanda per fer recerca sobre gàmetes o embrions. En el cas dels gàmetes assenyalen que la recerca que es fa sobre ells no té el mateix “pes ètic” que la que es fa sobre els embrions. La comissió també hauria d’autoritzar la importació de gàmetes o embrions.
PRESTACIÓ PÚBLICA, LEGISLAR LA MATERNITAT SUBROGADA I L'ACCÉS A PARELLES DE DONES
El CNBA considera un fet molt rellevant en la futura llei de reproducció humana assistida que la mateixa sigui una prestació pública per garantir l’equitat i el principi de justícia social. És una reflexió que fa després d’advertir que aquest nou marc legal haurà d’anar acompanyat d’una revisió i, si s’escau, modificació de la legislació vigent, sobretot pel que fa als principis ètics en què se sustenten i evitant contradiccions jurídiques, “doncs en tot Estat de dret cal evitar crear noves lleis que no es puguin aplicar o que generin inseguretat jurídica a les persones”.
El document del comitè també fa referència a la maternitat subrogada, que considera una “qüestió delicada”, i l’acceptació de la qual ha de dependre de la voluntat de la societat andorrana. Sense entrar en si s’han de permetre els ventres de lloguer, considera que la normativa andorrana ha d’evitar a l’infant nascut d’una maternitat subrogada per a una parella resident a Andorra l’“estatut d’apàtrida”, privant-lo de drets bàsics com l’educació i l’atenció sanitària.
D’altra banda, el CNBA considera que s’ha de regular l’accés a les tècniques de reproducció assistida a parelles homosexuals de dones quan una sigui la portadora de l’òvul i l’altra dugui a terme la gestació amb esperma donant.