El Codi Civil agilitzarà els procediments
La secció de la Batllia es divideix en dues per facilitar més especialització i eficiència
El Codi Civil agilitzarà els procediments
Disposar d’un Codi de Procediment Civil és una vella reclamació de la justícia que ahir va fer un primer pas destacat, en ser avalat pel consell de ministres i iniciar el camí cap al tràmit parlamentari. Al darrere hi ha un treball que va arrencar el 2012 i en què, tal com va assenyalar el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, s’han implicat diversos col·lectius professionals de l’àmbit judicial. El nou codi deixa molt més clars els terminis de tramitació dels procediments, amb la qual cosa ha de suposar una agilització i també, i a diferència del que ha succeït fins ara, es dona molt més pes a les vistes orals, que fins ara han estat residuals en l’àmbit civil. Fins i tot s’instaura una audiència prèvia en els procediments ordinaris, que seran aquells en què la quantitat en litigi superi els 20.000 euros (aquest llindar fins ara era de 12.000 euros). Una mena de prèvia del judici que podrà servir per donar per liquidat el procediment si les parts arriben a un acord. Tanmateix, hi haurà tràmits que no hauran de passar per l’aval del batlle. Els secretaris judicials, per exemple, podran decidir sobre la taxació de les costes processals. I els notaris tindran el poder de decisió en procediments sobre successions.
Quant a la tramitació dels procediments, el codi estableix, per exemple, que en l’àmbit d’arrendaments o de família els terminis entre tràmits han de ser 13 dies hàbils: 13 dies per contestar, 13 dies per admetre proves, 13 dies per fixar judici oral i 13 més per dictar sentència. El ministre va assenyalar que es fa difícil establir en quin temps es resoldran els diferents procediments perquè s’ha de ser el màxim de garantista, però va assenyalar que el codi està estructurat perquè “la tramitació sigui més ràpida que actualment”.
Una altra de les novetats és que es fomenta encara més l’especialització, de manera que la secció civil de la Batllia es dividirà en dues subseccions: una assumirà els procediments ordinaris i abreujats de reclamació de quantia econòmica i l’altra els especials i, per tant, els relacionats amb arrendaments, qüestions laborals, família o modificació de la capacitat (aquest darrer és el nou nom que s’ha donat als processos d’incapacitació). Espot va assenyalar que no deixa de ser un compliment a la demanda de disposar d’un batlle de família. Una solució intermèdia perquè va assenyalar que no hi ha prou massa crítica per instaurar-la específicament per a aquest tipus de plets. “Hauríem de tenir dues batllies per si hi ha inhibicions, per exemple, i no hi hauria suficient matèria per a dues batllies”, va assenyalar. La divisió de la secció civil, per al ministre, ha de contribuir a l’especialització però també “a l’eficiència i la rapidesa”.
El Codi Civil també incorpora la inversió de la càrrega de la prova si es justifiquen indicis d’un acte discriminatori.
Espot va assenyalar que fins ara els tribunals “s’han regit per una regulació fragmentada i no adaptada a les necessitats actuals”, i va recordar que encara (i ho seran fins que el codi no el validi el Consell General) són vigents alguns dels decrets dels veguers.
117,3 MILIONS D'EUROS EN DEDUCCIONS
El ministre de Finances, Jordi Cinca, va presentar també en la roda de premsa posterior al consell de ministres el balanç de l’impost de societats del 2012 al 2016. En ple debat sobre si les deduccions són excessives i ara que el Govern reflexiona a l’entorn de possibles modificacions, les dades recullen que en aquest període les empreses s’han estalviat 117,3 milions d’euros. Acreditar noves inversions i la deducció per l’impost de radicació comunal són les dues que han generat el major volum de rebaixes a l’impost. D’altra banda, les dades recullen una estabilitat respecte a les bases de tributació acreditades per les empreses. Les que han tancat els exercicis amb resultats positius han generat 600 milions anuals i les que ho han fet en negatiu, al tomb dels 300 i escaig. Quant a la recaptació per l’impost, és d’entre 30 i 35 milions de mitjana. Cinca va assenyalar que l’objectiu ha de ser que cap empresa que hagi generat beneficis acabi per no contribuir perquè s’estalvia l’impost gràcies a les deduccions.
El Codi Civil agilitzarà els procediments