PS i L'A denuncien el “dèficit democràtic” dels comuns
López i Gallardo demanen un canvi en el règim electoral per reforçar les minories comunals
PS i L'A denuncien el “dèficit democràtic” dels comuns
PS i Liberals es van aliar ahir al Consell General per denunciar el “funcionament clarament antidemocràtic” que a parer de les dues formacions hi ha als comuns per culpa d’un règim electoral que denuncien que és poc representatiu. Els tres consellers liberals van ser els únics que van donar suport, en la sessió parlamentària celebrada ahir, a la presa en consideració de la proposició de llei per la reforma de l’organització i el funcionament dels comuns del PS. Un suport que es va concretar en la denúncia de Jordi Gallardo, compartida amb Pere López, del poc pes de les minories comunals en contrast amb els posicionaments de Toni Martí, Ladislau Baró i Josep Pintat en nom d’UL i els independents de la Massana que van rebutjar modificar el sistema electoral. Víctor Naudi i Sílvia Bonet també van votar en contra de la proposta al·legant que un canvi d’aquesta magnitud s’hauria de vehicular a través d’un debat aprofundit a nivell d’Estat.
López va criticar que calgui reunir el 20% dels vots per tenir representació quan a indrets propers com a Catalunya és del 5%, i va destacar el greuge que això suposa per a l’oposició. Per això va proposar rebaixar el llindar al 10% alhora que va denunciar que DA s’aprofita d’aquest sistema a parer seu injust per apartar les minories i donar-los “la mínima informació possible”. “Se’m fa difícil entendre com es pot seguir la feina de vuit comissions des d’un únic conseller convocat amb pocs dies d’antelació”, havent d’analitzar pressupostos o adjudicacions, va reblar. El parlamentari socialdemòcrata també va defensar la regulació dels salaris dels càrrecs comunals i l’eliminació de la figura del cònsol menor.
més recursos
Unes reivindicacions que van ser defensades en part des de la tribuna pel conseller liberal Jordi Gallardo, que tot i que va defensar la presència del segon cònsol va posar de manifest que “cal una reflexió respecte al funcionament dels comuns pensant en un reforçament del rol de les minories”, perquè “el paper de les oposicions és pràcticament residual a alguns comuns”. Així mateix, va apostar per un sistema amb “més proporcionalitat i una major representativitat dels electors”. “Caldria trobar fórmules no tan maximalistes amb la llista gua-nyadora”, va indicar.
Per contra, Josep Pintat va explicar que no comparteixen la voluntat de modificar el sistema electoral que dona la meitat dels consellers a la llista més votada i va apuntar que el funcionament dels comuns ha de dependre únicament de les corporacions comunals. El president del grup demòcrata, Ladislau Baró, va criticar “la completa absència de diàleg previ amb els comuns” i “les eventuals lesions del principi d’autogovern” de les corporacions que assegura que podria comportar la llei. “Poca broma amb això”, va dir en referència a l’autogovern, perquè “estaríem transferint la competència comunal a l’àmbit estatal”. “No és el plantejament desitjable i no pensem que sigui constitucionalment possible”, va assenyalar.
Un criteri que va compartir el cap de Govern, que va remarcar que “una de les lleis més bàsiques”, la del règim electoral, “la volen modificar mitjançant una disposició final”, fet que “em sembla inèdit en l’àmbit internacional i impropi d’una formació política seriosa”. “Fins i tot si la proposició de llei l’haguessin presentat els set comuns tindria dubtes sobre la seva constitucionalitat”, va manifestar. Martí va exalçar, a més, l’estabilitat que aporta l’actual sistema electoral i va assegurar que “sembla adequat sacrificar la proporcionalitat per afavorir l’estabilitat”.
“la gran aliança”
Aquest posicionament en dos grans blocs va portar primer Toni Martí a etzibar a Gallardo i López que “avui he notat que es prepara la gran aliança”, afirmació que López va replicar evidenciant el “punt d’unió entre el que deia Pintat, Baró i Martí” amb “les mateixes referències al funcionament democràtic dels comuns”.
EL MINISTRE CINCA OBRE LA PORTA A REVISAR LA TRIBUTACIÓ DE LES SICAV PERÒ NO ARA
El ministre de Finances, Jordi Cinca, es va mostrar partidari de revisar la tributació de les Sicav però no ara. Tots els consellers menys el d’SDP van rebutjar una reserva d’esmena del PS que demanava que els rendiments dels organismes d’inversió col·lectiva, la tributació dels quals és del 0%, tributin a l’IRPF. “No entenem que el 2018, després de la reforma fiscal, encara hi hagi espais de no tributació, i més quan són emprats pels qui més tenen”, va queixar-se el socialdemòcrata. Cinca va replicar que “podem estar d’acord en el fons de la preocupació i entenem que hauríem d’entrar a revisar tota la tributació dels organismes d’inversió col·lectiva”, però va demanar “temps per fer aquesta reflexió”. A més, va recalcar que la majoria dels organismes d’inversió col·lectiva no són Sicav, sinó una eina que les entitats bancàries posen a l’abast “per canalitzar els estalvis dels petits inversors” i donar-los “un règim competitiu”. El Parlament va aprovar la modificació de la Llei de l’impost de societats que modifica i elimina determinats règims especials en resposta a les exigències internacionals en matèria de transparència i cooperació. Tot i que el PS va demanar que s’allargui la transitorietat abans que s’eliminin els règims, Cinca va posar de manifest que l’afectació serà mínima, ja que el país seguirà sent atractiu quant a la fiscalitat.
CRÍTIQUES SOBRE ELS AJUTS SOCIALS
El Consell General va aprovar els canvis en els llindars econòmics per accedir a les prestacions socials entre crítiques de l’oposició. La consellera liberal Judith Pallarés va alertar que els saigs embarguen imports corresponents a ajuts socials, mentre que el parlamentari del PS Gerard Alís va lamentar que “es converteixen les prestacions socials en caritat exigint una situació de precarietat total”. El ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, va apuntar que des del 2016 les pensions de solidaritat per a la gent gran han passat de 754 a 798 i les adreçades a persones amb discapacitat de 150 a 180.