Secnoa pagarà 65.000 euros a un empleat ferit en accident
Feia surf a la Canaleta quan va col·lidir amb la moto de neu d’un operari de canons de l’estació
Secnoa pagarà 65.000 euros a un empleat ferit en accident
La sala civil del Tribunal Superior ha desestimat el recurs presentat per Secnoa, la societat que gestiona l’estació d’Ordino Arcalís, contra l’aute de la Batllia que la condemna a pagar 65.562 euros a un treballador que va patir un accident a la pista La Canaleta el 2 de desembre del 2010. L’home es trobava practicant surf de neu a la pista quan a l’altura de les balises 3 i 4, lloc on es troba un canvi de rasant, va efectuar un salt i en el moment de recepcionar-lo va topar de cara contra una motocicleta conduïda per un treballador de l’estació. L’operari, un canoner, es trobava a la part dreta de la pista i circulava en sentit ascendent. La víctima, que estava a sou de Saetde com a treballador d’una botiga, va patir una ferida inciso-contusa a nivell frontal, una contusió al maluc dret, una fractura no desplaçada d’ossos propis del nas i una lesió cervical.
Per recuperar-se completament de les lesions patides va estar 447 dies de baixa laboral i segons el dictamen de l’àrea de Medicina Legal i Forense pateix una discapacitat parcial permanent del 20%. L’accident li va provocar un perjudici estètic de dos sobre set i uns perjudicis de lleure i dolorós de quatre sobre set. La sentència de la Batllia, que el Superior he declarat ferma, obliga Secnoa a pagar al treballador 50.000 euros en concepte d’incapacitat parcial permanent; 7.000 pel perjudici estètic; 4.000 pel perjudici d’oci; 6.000 pel perjudici dolorós; 2.854 per incapacitat total transitòria; i 308 per la reposició de la taula de surf.
En el recurs de Secnoa, i de l’asseguradora que haurà de pagar solidàriament amb la societat els 65.562 euros, s’al·legava que la responsabilitat de l’accident era de la víctima perquè, com a treballador d’Arcalís i usuari ordinari de l’estació, havia de saber que en aquella pista circulaven motos de neu i que pel propi canvi de rasant de la Canaleta el vehicle no podia ser detectat. També s’asse-nyalava que amb una conducta prudent per part de l’esquiador s’hauria pogut evitar el xoc.
El Superior va respondre que l’estació no havia complert les obligacions derivades de la prevenció i de la diligència degudes i que el fet que pel mig d’una pista abalisada i en un canvi de rasant circulés una moto de neu en sentit ascendent va agreujar el risc propi de l’activitat de l’esquí que un usuari amb un grau diligència mitjà podia preveure. Respecte que la víctima fos treballador de l’estació i utilitzés de manera regular les pistes, la sentència del Superior indica que treballava en una botiga i que l’ús de les pistes era com a usuari. Fet que no ha de presumir que tenia coneixement de les incidències relatives al funcionament de les pistes, ni del pla de circulació de les motos de neu de l’estació d’Ordino-Arcalís.
El Superior tampoc ha considerat l’argument relatiu que la víctima va cometre una imprudència per fer un salt en el canvi de rasant sense estar segur que no hi havia ningú aturat a la pista.
CORTS VA ABSOLDRE EL 'CANONER' D'UN DELICTE DE LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU
Corts, en una sentència de l’octubre del 2015, va ratificar la decisió de la Batllia, que va absoldre el conductor de la moto de neu d’un delicte menor de lesions per imprudència greu del qual va ser acusat pel treballador accidentat. En el recurs, la representació legal de la víctima de l’accident demanava que el canoner de l’estació d’Ordino-Arcalís fos condemnat a una pena de sis mesos d’arrest domiciliari i al pagament de 72.400 euros en concepte de responsabilitat civil. Corts va desestimar el recurs contra la sentència absolutòria de la Batllia en considerar que l’operari dels canons de neu no havia comès cap imprudència greu en estar realitzant una tasca encomanada pel seu superior jeràrquic. Ho feia amb una moto posada a la seva disposició per l’acompliment de la feina, en un lloc per on no podia veure l’arribada del surfista i a una velocitat adequada. En la sentència s’indicava que la representació lletrada de la víctima s’havia “equivocat” en la recerca del responsable penal.