Joan Besolí està “desesperat” per les deu negatives a la seva llibertat

El lauredià Joan Besolí es troba “desesperat” després de la desena denegació de la llibertat provisional, segons van explicar fonts properes al cas. L’empresari i exconseller de finances de Sant Julià tenia dipositades moltes esperances en l’última petició de llibertat després que la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) aportés un certificat a la causa en què explicitava que no ha patit cap perjudici econòmic. A Sandro Rosell i a Joan Besolí se’ls va dictar presó acusats d’haver-se quedat 6,5 milions d’euros procedents de la venda de drets audiovisuals de 24 partits amistosos de la selecció brasilera. Aquests diners, teòricament s’haurien blanquejat a Andorra. L’expresident de la CBF, Ricardo Teixeira, n’hauria obtingut 8,3. La jutgessa Carmen Lamela considera que Rosell i Ricardo Teixeira haurien creat un entramat societari amb ramificacions a Nova Jersey i Panamà i canalitzat a través de societats a Andorra. Teixeira es troba en llibertat a Brasil perquè no hi ha càrrecs contra ell.

El certificat de la federació brasilera, segons diverses fonts properes al cas, comporta que el suposat perjudicat pel delicte econòmic que se’ls imputa nega que hi hagi cap delicte ni perjudici. Literalment, cita que “no consta que la referida intermediació [de Rosell] produís cap perjudici a la CBF”. Fins i tot va més enllà i en el certificat matisa que “el contracte va suposar unes condicions més favorables als interessos de la CBF”.

La contundència de l’hipotètic perjudicat pel suposat delicte, afirmant que no es va produir cap conducta irregular, sinó que al contrari, estan “molt satisfets”, era el principal motiu de l’esperança de Besolí perquè se li conferís la llibertat provisional.

Renúncia al passaport

La jutgessa Lamela va rebutjar l’argument de la federació brasilera indicant que no es pot afirmar que la Confederació no va patir perjudici, ja que el seu benefici es va veure minvat com a conseqüència de l’activitat desplegada per Rosell i el seu presumpte testaferro, perquè va deixar de percebre determinades quantitats en detriment del patrimoni dels acusats. La “desesperació” de Besolí s’emmarca en el fet que ni arribat al punt que el perjudicat nega cap irregularitat se li concedeix la llibertat provisional i les possibilitats que se l’alliberi abans de l’inici del judici són escasses. Cal recordar que Besolí va oferir la possibilitat de renunciar a la nacionalitat andorrana si aquest era l’element decisiu per mantenir-lo a la presó. El lauredià considera, segons les fonts citades, que tot i que no vol renunciar al seu país, el fet de quedar en llibertat i poder desplaçar-se a veure el seu fill l’obligaria a fer aquest sacrifici.

El fill, de 20 anys, es troba paralític després d’un accident de treball a Andorra i està en règim d’intern a la clínica Gutman de Barcelona. L’empresari no ha pogut estar amb ell en tot aquest tràngol, i aquest és un dels fets que l’està afectant més des que està a Soto del Real. La resposta de Lamela a aquesta proposta va ser que era una petició estranya i per tant no l’acceptava.

Sandro Rosell va oferir per sortir de la presó el pagament de 400.000 euros de fiança, la retirada del seu passaport, la prohibició de sortir d’Espanya, estar localitzable a través d’una polsera electrònica i fer compareixences diàries al jutjat. Tampoc li va ser acceptat. Rosell té embargat tot el patrimoni personal, que es xifra en uns trenta milions d’euros, incloent-hi les propietats. L’embargament també ha estat criticat per les defenses, perquè el total dels suposats beneficis que se li imputen per les operacions no arriba a la quinzena de milions d’euros. Per tant no s’entén, segons les fonts consultades, per què es fa un embargament equivalent al doble de la quantitat del suposat delicte.