Seguretat social

Tensió al consell de la CASS per la reforma de les pensions

Membres de la CASS van qualificar d’“indigna” la proposta alternativa dels empresaris per salvar el fons de jubilació

Façana de l'edifici de la CASS.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La reforma del sistema de pensions ha creat un important focus de tensió al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), segons van explicar diverses fonts properes al cas. Set dels vuit membres (els quatre nomenats pel Govern, dos d’elegits pels assalariats i un pels jubilats) havien pactat el conjunt de reformes que proposarien a l’executiu per garantir la viabilitat del fons de pensions. Sense cap mesura, l’estudi dels experts francesos indica que el 2024 les pensions ja superaran les cotitzacions i caldrà començar a utilitzar els fons de reserva (1.246 milions d’euros) i en tretze anys (2037) s’haurà esgotat.

El representant dels empresaris (candidatura de la Confederació Empresarial Andorrana –CEA–) no havia estat present a les dues trobades del consell d’administració en què es va tancar el grup de propostes. Jordi Galobardas va anar a la trobada de la setmana passada en què s’havia de ratificar el que els altres set ja havien acordat. Galobardas, segons diverses fonts, va presentar una proposta alternativa que consistia bàsicament en dues mesures dràstiques. La primera era canviar el rendiment del que es cotitza i que passés de 9,6 a 21. Un dels membres del consell d’administració va fer els càlculs del que significaria aquesta mesura i va comunicar que a efectes pràctics comportava que les pensions del futur serien l’equivalent en diners a una quarta part de les d’ara. La proposta de la resta és passar de 9,6 a 11,4, que ja suposarà perdre prop d’un 20% o un 25%.

Jubilació als 72

La segona proposta va ser situar l’edat de jubilació en 72 anys (la resta proposa als 67) i Galobardas va defensar que l’empresariat estava totalment en contra de la pujada del 6% de les cotitzacions que proposa la CASS per als propers 12 anys. La CEA considera que és inviable pujar la pressió fiscal més enllà dels nivells actuals. La tensió va arribar a la reunió quan dos dels presents van qualificar com a “indigna” la proposta de l’empresariat perquè “voleu fer pagar als assalariats per quaranta anys sense apujar la cotització”, fet que va provocar que tampoc s’equiparés mai el rendiment de les cotitzacions a l’augment d’esperança de vida. Es va recordar que Andorra és el país d’Europa amb les cotitzacions més baixes i que han estat sempre els empresaris els principals beneficiats de com s’ha gestionat el sistema de pensions.

L’acusació prové del convenciment, segons les fonts consultades, que els empresaris han pressionat tots els polítics des de la creació de la Seguretat Social, el 1968, perquè no s’anessin actualitzant (apujant) les cotitzacions. Aquest decalatge feia que tampoc es pogués anar canviant el rendiment del punt per adaptar-lo a l’increment constant de l’esperança de vida. Si s’hagués anat actualitzant amb l’esperança de vida sense apujar les cotitzacions les pensions haurien passat a ser molt més baixes. L’increment de les cotitzacions era el que havia d’anar compensant la reducció del rendiment dels punts que es compraven a mesura que l’esperança de vida anés augmentant.

La major part de membres del consell d’administració es van mostrar molestos sobre com estava plantejant l’empresariat el problema, perquè feia la sensació, segons les mateixes fonts, que era l’únic col·lectiu que no està disposat a fer esforços per solucionar un problema que posa en perill el sistema de pensions. Diversos membres van indicar que tant els assalariats com els jubilats estaven assumint retallades importants per als seus col·lectius i que l’empresariat hauria de ser solidari. La proposta es va aprovar per set a un i Galobardas va fer constància en acta de la seva oposició al pla.

VUIT PERSONES D'IMPACTE

El consell d’administració de la CASS va aprovar una proposta per al Govern de vuit mesures d’impacte per garantir la viabilitat del sistema de pensions. Les més dures fan referència a la reducció de les pensions a partir del salari mínim amb unes retallades que creixen cada tram. A més, es deixen de revaloritzar a nivell de l’IPC i les més altes ni es revaloritzarien. Es proposa l’increment de mig punt de cotització per any del 2019 al 2031 i situar l’edat de jubilació als 67 anys. També s’insta a crear una taxa sobre el tabac i/o l’alcohol per destinar-la al fons de pensions.

tracking