La CASS paga als empleats múltiples primes irregulars

La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) té 114 treballadors, que estan dividits entre els antics (82) i els nous (32). La divisió és important perquè el Tribunal de Comptes ha posat en relleu les múltiples primes irregulars que estan cobrant els empleats antics i que ja no afecten els treballadors que han entrat durant els últims dos anys, ja que els seus contractes no inclouen els complements sense cap base legal. La Seguretat Social és l’organisme nacional que més primes irregulars paga, a molta distància de la resta, fruit de dècades de gestió d’incentius sense base legal als seus empleats, i són tantes que el Tribunal de Comptes ni les recull totes, sinó que es limita a fer-ne un resum. La CASS havia estat pagant primes pel simple fet d’arribar a l’hora a treballar.

El Tribunal de Comptes posa de manifest que hi ha algun complement que no té cap sentit, com ara el que s’està pagant als empleats de la parapública per dedicació exclusiva o el que se’ls abona per dedicació a jornada completa, és a dir, per treballar durant el seu horari (intensiu) a la CASS. L’informe revela també primes que s’estan abonant per conceptes, fet pel qual l’empleat ja està cobrant un salari més alt. En aquest grup s’hi inclouen els complements per estar al gabinet jurídic, en prima els responsables o qui es dedica a la gestió.

Cobrar per quelcom inexistent

El punt més desconcertant de l’informe, però, fa referència a les primes que estan percebent empleats de la CASS per un projecte inexistent que mai va arribar a estar en vigor. Quan Lluís Burgués va assumir la direcció de l’hospital va idear un projecte de reforma sanitària anomenat MAAS (Model Andorrà d’Assistència Sanitària) que mai va arribar a desenvolupar-se i no va passar de ser una espècie de proposta que fa anys que es va descartar. La Seguretat Social està pagant primes a treballadors per col·laborar amb aquest projecte i també en la reforma sanitària d’acord amb aquest projecte. A efectes pràctics significa que hi ha empleats de la CASS que rebran durant tota la seva vida laboral primes per prendre part en un projecte que no només no va estar mai en vigor, sinó que ni tan sols es va desenvolupar.

Dins de l’informe no hi ha cap explicació respecte a quin és el motiu que va portar els responsables de la CASS (durant la legislatura passada, que és el període quan es va plantejar i descartar el MAAS) a remunerar amb un complement treballadors de la parapública per un programa que mai va arribar a entrar en funcionament.

Un 5% més de sou

L’any 1990 els responsables de la CASS van establir un nou privilegi per als treballadors: que se’ls cotitzaria aproximadament un 5% més per a la jubilació (cotització tipus C) sense descomptar res del salari. El 2014, la cotització tipus C (la d’un 4% més que la normal) va desaparèixer i uns informes jurídics de la CASS indicaven que s’havia d’augmentar a tots els empleats de la CASS el 5% net del salari. Aquest increment general sense cap justificació ni cap base legal també està sota el punt de mira del Tribunal de Comptes.

Els responsables de la CASS van intentar els darrers anys abolir les primes irregulars que els diferents consells d’administració o directors havien anat entregant als empleats amb diners públics sense cap motiu ni base legal. Els empleats, però, van recórrer l’intent de racionalització i els tribunals els van donar la raó. Les sentències van indicar que per molt irregulars que fossin les primes ja es consideren drets adquirits i per tant no es poden tocar.

ELS SINDICATS CRITIQUEN LA CEA

Els sindicats van criticar ahir el posicionament de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) per les seves propostes de modificació de les pensions. En aquest sentit, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, va declarar que les decisions sobre les pensions corresponen als assalariats i va criticar la decisió de la patronal recordant que “fa 5 anys podien entrar i sortir de la CASS com volien”. El sindicalista va assegurar que troba “fora de lloc” que “intentin imposar el seu criteri” i va destacar que les pensions mínimes haurien de ser equivalents al sou mínim interprofessional.