Comunicació exterior
La Cambra aposta per unir per tren el Pas de la Casa amb França i Girona
La connexió entre la localitat encampadana i Acs-dels-Tèrmes suposaria un túnel a la muntanya
El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), Miquel Armengol, va manifestar durant la primera compareixença pública que un dels grans reptes del seu mandat és treballar per millorar les connexions entre Andorra i l’exterior i “desenclavar el país”. Així, el mes passat va anunciar l’aposta per un aeroport nacional i ahir va refermar la seva posició posant en relleu que des de la CCIS s’està treballant per recuperar un antic projecte de connexió ferroviària entre el Pas de la Casa, França i Girona. Armengol va explicar que es tracta d’un pla que ja es va estudiar fa uns vuit anys per part de les cambres de comerç dels Pirineus Orientals –Andorra, Girona i Perpinyà–, però que finalment va quedar descartat perquè suposava una gran despesa econòmica en un moment de crisi financera. “Si en aquell moment es va veure, tornem-ho a veure”, va afirmar.
“Per tant, ara agafem aquesta idea per avaluar si és viable”, va destacar. En concret, segons va apuntar el president de la Cambra, el pla consisteix en una línia ferroviària entre Girona, Acs-dels-Tèrmes i el Pas de la Casa. No obstant això, Armengol va precisar que la localitat gal·la també podria ser la Tor de Querol. En tot cas, per dur a terme el projecte, el primer pas seria millorar la infraestructura ferroviària, ja existent, que uneix l’estació de Girona amb una d’aquestes dues localitats del sud de França. “L’únic és que aquestes línies s’haurien de millorar i adequar-les. Alguns trams s’haurien de refer o retocar”, va afirmar.
“Aparentment difícil”
El segon i últim pas del projecte és construir un túnel des d’Acs-dels-Tèrmes fins al Pas de la Casa a través de la muntanya, pel qual circularia el tren fins aturar-se al municipi encampadà. “Al final, és un túnel com el que et trobes a Interlaken, a Suïssa, o a d’altres indrets dels Alps”, va exemplificar. Tanmateix, el president de la Cambra va reconèixer que “ho veig una mica complicat” perquè “aparentment seria difícil fer-ho, tant pel que fa a execució com en l’àmbit econòmic”. Amb tot, Armengol va assenyalar que la directora de la CCIS, Pilar Escaler, va trobar-se recentment amb representants de la Cambra de Girona “i els van dir que podríem reprendre aquest tema i un dia trobar-nos per parlar-ho”.
En aquest sentit, Miquel Armengol va voler remarcar que encara desconeixen el projecte en profunditat, però que “en un parell de mesos podríem tenir més detalls, quan ens puguem reunir amb els presidents de les cambres de Perpinyà i Girona”. De fet, Armengol va subratllar que ara per ara el treball de la Cambra consisteix a “desenterrar el projecte i veure quins problemes o motius van fer que finalment quedés aturat”. Quant a la possible connexió ferroviària d’Andorra amb la Seu d’Urgell o la Pobla de Segur, el president de la CCIS va afirmar que “de moment ho hem mirat, però això no vol dir que en algun moment no reprenguem aquest tema”.
Pel que fa a l’aposta de la Cambra per construir un aeroport nacional, Armengol va afirmar que la seva voluntat “és continuar endavant amb el tema” i per això va anunciar que des de l’entitat que presideix s’ha encarregat un estudi per comprovar la viabilitat de la infraestructura. “Tindrem el resultat al setembre i llavors farem públiques les seves conclusions”, hi va afegir.
Recuperació econòmica lenta
D’altra banda, Miquel Armengol va presentar els resultats de les enquestes de conjuntura del segon semestre del 2017. L’informe destaca que l’economia andorrana ha continuat amb la recuperació, però a un ritme pausat, gràcies a l’acceleració del sector de la construcció i l’hoteleria, aquest últim afavorit per les bones dades turístiques. En canvi, el document manifesta que el comerç minorista es mostra incapaç de consolidar una tendència de recuperació clara amb unes perspectives que indiquen un estancament de la seva activitat durant els propers mesos. A més, Armengol va destacar la dificultat que tenen les empreses del Principat per trobar mà d’obra qualificada, un “obstacle” per a la millora econòmica.