Portugal ha iniciat els tràmits per rellevar el conseller empresonat

Portugal ha iniciat els tràmits per rellevar David Borges com a conseller de les comunitats portugueses a Andorra. La llei portuguesa que regula la figura del conseller de les comunitats preveu la suspensió del mandat, que és de quatre anys (Borges va ser elegit el setembre del 2015) en cas que el representant es vegi implicat en un procediment penal a Portugal o a l’estranger.

L’encara conseller, de 36 anys, va ingressar a la presó de la Comella ara fa una setmana per un presumpte delicte sexual en haver mantingut relacions segons ell consentides amb un noi de 14 anys. La decisió sobre el cessament de Borges és responsabilitat del secretari d’Estat de les comunitats portugueses, José Luis Carneiro, però segons ha pogut saber el Diari ha estat el mateix Borges qui ha enviat una carta de renúncia a Portugal des de la Comella. Fonts del ministeri d’Afers Exteriors lusità van indicar que el govern té coneixement del cas i que està en contacte amb el Consolat General de Barcelona a través del cònsol honorari d’Andorra, José Manuel da Silva, que al seu torn està en contacte amb Borges.

Les mateixes fonts van assegurar que el procés de substitució “ja està en curs” i que el successor serà la persona que es va presentar com a suplent amb Borges a les eleccions del 2015. Es tracta de José Manuel da Costa, que és l’actual president de la Penya Encarnada. Da Costa va declinar fer valoracions en espera que li comuniquin la decisió de l’Estat lusità. Tot i així, va confirmar que un cop suspès el mandat de Borges ell assumirà el càrrec de conseller de les comunitats portugueses al Principat per continuar amb la tasca, un tràmit que pot allargar-se durant quinze dies, segons la llei que marca les funcions del representant del col·lectiu lusità a l’exterior. En cas que un cop culmini el procés judicial Borges resultés finalment absolt, la llei contempla l’aixecament de la suspensió del mandat, que s’exhaureix el 2019. Per contra, si fos condemnat amb una pena privativa de llibertat perdria definitivament la condició d’electe i, a més, se l’inhabilitaria per a ser novament escollit.