La Cambra estudia fer l'aeroport a Canillo, Soldeu o a la Rabassa

L’estudi de la Cambra per avaluar la viabilitat de fer un aeroport a Andorra parteix dels informes de l’Administració dels últims anys. “El Govern tenia estudis, un de fa uns 35 anys de la Rabassa i l’últim que hem vist és del 2007 de l’OACI on es demanaven possibles ubicacions d’aeroport i heliport i reprenem aquests més alguna altra opció”, exposa el president de la Cambra, Miquel Armengol, a la ràdio del Diari. L’empresari precisa que es treballa “en tres ubicacions on és tot muntanya i es mou per aquí: la Rabassa i Canillo-Soldeu” i anuncia que la tasca que fan “empreses especialitzades i reconegudes internacionalment” es coneixerà “en tres mesos i el segon pas serà veure com es tira endavant”.

El president de la Cambra remarca que l’informe ha de valorar “el màxim de pista, combinada amb pendents que dona més llargada i en funció d’això quin tipus d’avió hi pot aterrar, a més dels obstacles, les muntanyes, per fer l’aproximació. Si la pista no és tan llarga la mida dels avions va baixant”. Miquel Armengol explica que l’anàlisi va orientat a “veure si poden aterrar avions grans, Airbus 319 i 320, que és el clàssic, i el mateix que el 737 de Boeing i que són els que fan el 70-80% dels vols mundials”, i assenyala que l’ideal seria que l’aeroport fos vàlid “per al 321 neo que pot volar directe a la costa oest d’Amèrica i a Dubai i llavors obres la porta”. Una afirmació que ell mateix reflexiona que pot portar a pensar “que aquests de la Cambra estan volats, però tècnicament ho hem vist bastant i has d’apostar al màxim” alhora que incideix que “molt possiblement és possible” i que avala l’opinió inicial de tècnics i engi-nyers “que han estat per aquí i aparentment no hi ha problema”.

RECERCA DE FINANÇAMENT

Armengol afirma que l’aeroport no té perquè generar oposició ciutadana com ha generat l’heliport “perquè és diferent, estarà en cotes més altes” lluny de zones habitades i tampoc no creu que hi hagi rebuig “si el projecte és bo i a més si hem trobat el finançament”. I especifica que la inversió “no sabem si serà privada” per ressaltar que la iniciativa és ben rebuda per l’empresariat nacional. “Ningú ens ha dit mai que no. Crec que interessa a Andorra i que hi aportaria i amb els empresaris que hem parlat ningú ens ha dit això no i ara que se n’ha parlat tothom et diu endavant”.

El president de la Cambra insisteix que “s’ha de veure si tècnicament és viable, que estic segur que sí, falta veure el tipus d’avió i si és viable ja hi ha gent interessada a invertir el 100%” i es mostra convençut que es trobaran fórmules de finançament com “a canvi de concessió, per tant, la part econòmica pot ser relativa i quan ho tinguem informarem Govern. La intenció nostra com a Cambra és pilotar el projecte”. Armengol té clar que l’interès passa per “un aeroport molt diferent del de la Seu quant a capacitat dels avions, perquè si no no té sentit”, i també que potser l’estudi “diu que no o que ha de ser d’una manera i no ens interessa però el que sí fem és mirar”. Perquè reitera que han vist una oportunitat i “creiem que a Andorra hi ha una gran necessitat i que canviaria totalment l’economia”, i augura que “a final d’any es coneixeria la ubicació i estaria el finançament possiblement tancat”.

MATRICULACIÓ D’AVIONS

L’aeroport no és l’única oportunitat en l’aviació que la Cambra considera molt rendible. Armengol destaca que l’entitat es va interessar per aquest món i van demanar la col·laboració “de gent de l’aviació, que hi ha molts residents al país i tenim al costat un centre mundial com és Airbus, que tenim contactes i altres relacions”. La feina es va centrar a la Llei d’aviació del 2004 perquè faltava el reglament d’aviació civil i crear un estament. I el van impulsar perquè Govern aprovés el marc per matricular avions. Recorda Armengol que la matriculació d’aeronaus és lliure, “i Airbus ens deia que molts particulars i empreses, quan els compren avions, els demanen països on puguin matricular, que les matrícules siguin discretes i on es paga menys impostos, i els estaven enviant a Aruba i Seychelles, i per la proximitat, afinitat i relació que hi ha amb Andor­ra ells podrien aconsellar matricular aquí”. L’estimació era de 600 avions en quatre o cinc anys que reportarien ingressos importants a Govern, “uns 50.000 dòlars de taxes directes”.

Armengol lamenta que el reglament porti “5 anys encallat” perquè companyies interessades se n’han anat a Jersey o San Marino i subratlla que el sobrevol d’avions pel país “el 2011 representava 11 milions” i es pot ampliar i generar més ingressos. Confia que el text que els ha anunciat Saboya estigui a finals d’any.