BPA haurà de retornar els diners de les preferents

La Batllia ha declarat nul·la la venda d’accions preferents de Banca Privada d’Andorra a una sèrie de clients perquè no se’ls va informar dels riscos que corrien amb l’adquisició d’aquest tipus de producte financer. La sentència obliga l’entitat a tornar els diners íntegres equivalents a les preferents que, cal recordar, van passar a tenir totes valor zero amb la resolució de l’entitat. La decisió judicial té un impacte limitat perquè es refereix a un tipus molt específic de client, relacionat amb el que presentava la reclamació, però la situació pot propiciar un efecte en cadena degut que hi ha 64 milions d’euros en accions preferents.

La sentència estableix que l’entitat bancària va amagar als clients el risc inherent a la compra d’aquestes accions. Es tractava d’un producte molt arriscat, ja que en cas de fallida de l’entitat perdrien tots els diners. Aquesta informació no va ser facilitada, segons recull la sentència, i era un element que els compradors tenien dret a saber. L’entitat s’hauria d’haver assegurat que els clients entenien el producte i que acceptaven el risc elevat que tenia aquest tipus d’adquisició. BPA no ha pogut demostrar en el judici que comuniqués la realitat de les preferents quan els gestors les venien.

La falta d’informació és un element clau, segons estableix la Batllia, per invalidar aquests tipus d’operacions. Cal tenir en compte que la gran majoria dels inversors minoristes no són experts financers i per tant desconeixen els riscos de molts productes. En aquest cas és l’ex­plicació del gestor la que proporciona la idea respecte a quin risc s’està acceptant en cada operació d’inversió. Aquesta sentència és recurrible en segons instància, però marca un primer pas dins de les moltes demandes que es troben pendents actualment. El cas guanyat pels clients ha estat portat pel bufet Solé i Martínez, que avisa de la necessitat que “tots els clients que tinguin preferents es donin pressa per actuar, ja que l’acció judicial es pot fer fins a l’abril del 2109, quan quedarà prescrita”.

Qui ha de pagar?

BPA disposa encara de diners que podrien ser destinats per al pagament d’un hipotètic retorn dels diners de les accions, tot i que encara falta un llarg recorregut judicial. La capacitat de retorn per part del banc és limitada. La situació podria complicar-se si les sentències en contra es van acumulant. Llavors s’obriria la possibilitat que puguin haver-hi accions civils per part de BPA o de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) contra antics gestors i antics responsables de BPA. Les accions de reclamació podrien instar que se’ls imputi l’obligació de tornar els diners de les preferents si les sentències van establint, com ja fa la primera, que tot es motiva en la mala praxi. Aquesta suposada mala actuació dels gestors també seria imputable, segons fonts properes al cas, als antics responsables del banc per haver permès aquest tipus de venda dels productes financers perquè s’haurien aprofitat de la falta de cultura financera dels clients.

RECUPERACIÓ DELS DINERS DE LES ACCIONS DE BANCO POPULAR

Una trenta d’inversors d’Andor­ra recuperaran els diners de les accions que van comprar de Banco Popular després d’una sen­tència de la justícia espanyola que estableix que l’entitat va falsejar la informació en la butlleta informativa que acompanyava l’ampliació de capital. Aquest cas, segons el bufet Solé i Martínez, permetrà que els casos que s’han portat des d’An-dor­ra acabin amb una sentència favorable. La situació es produeix després que hagin coincidit dues sentències, en jutjats de Barcelona i Vigo, respecte que Banco Popular “va faltar a la veritat” quan informava de quin era el seu estat financer. Aquest falsejament de la realitat intentava amagar els problemes que llavors ja tenia l’entitat i per tant va portar a engany els clients que van adquirir accions en l’ampliació de capital.

La dada més contundent, segons s’assenyala en la decisió, recull “l’enorme diferència” dels comptes a 30 de juny del 2016 i les informades un any més tard. “El fet que en aquest lapse temporal aflorin pèrdues per valor de més de 12.000 milions és un indici absolutament sòlid que la situació financera de l’entitat s’havia amagat al llarg dels anys.” La sentència confereix una “especial rellevància” a la informació existent en el fullet informatiu que es lliurava als clients del banc que compraven accions de l’ampliació. Si bé es feia referència en el mateix a un “escenari d’incertesa”, també s’afirmava que la intenció del banc era reprendre els pagaments de dividends al més aviat possible. “En aquesta tessitura no es pot concloure que el fullet fos el fidel reflex de la situació real de l’empresa.” Els treballadors de l’entitat que venien les accions als clients tampoc van informar els compradors de la situació real de l’entitat que els adquirents no podien conèixer.