Els mossens acusen el PS de discriminar els alumnes de religió

La proposta del Partit Socialdemòcrata (PS) d’impartir la religió fora de l’horari lectiu a l’Escola andorrana ha generat controvèrsia a l’Església. Membres de la comunitat cristiana no veuen amb bons ulls la idea dels socialdemòcrates dins del sistema educatiu i mostren la seva perplexitat per la iniciativa posada sobre la taula. Mossèn Pepe Chisvert, de Sant Julià de Lòria i delegat episcopal d’Ensenyament, creu que s’està fent una “discriminació perquè fora de l’horari lectiu els alumnes tenen altres responsabilitats”. Considera que el PS barreja la religió amb la catequesi.

Chisvert ressalta que a l’assignatura s’hi poden apuntar altres persones d’altres confessions i que en cap cas s’imparteix de manera obligatòria perquè hi ha alumnes que poden escollir no fer-la. En aquest cas, els que no la segueixen fan “treball personal”.

Una visió que també comparteix el rector d’Andorra la Vella, Ramon Sàrries, que també defensa que l’assignatura de religió és una “oferta que fa l’escola i que no hi ha ningú obligat” a fer-la. “A l’escola, els alumnes que no la volen cursar fan una altra cosa”, manifesta.

Mossèn Pepe Chisvert creu que la proposta que ha fet el PS intenta que hi hagi “un problema allà on no n’hi ha”, i recalca que la Constitució ofereix als pares el dret a escollir el tipus d’educació que han de rebre els seus fills. “Les escoles ofereixen això als pares que volen aquesta possibilitat”, afirma mossèn Pepe, que ressalta la preparació del col·lectiu de mestres i professors. A la proposta que va presentar dimarts, el PS considerava que l’Escola andorrana és “laica” i que no podia “prioritzar” de forma obligatòria “cap tipus de religió ni d’ideologia”.

Impartida a tot Europa

El delegat d’Ensenyament, que reconeix que està “sorprès” per l’esmena dels socialdemòcrates, recorda que l’assignatura de religió s’ofereix a tots els països europeus i que fins i tot a França, que és un estat laic, també hi ha excepcions i s’imparteix en alguns centres de determinades comunes. “A tot Europa s’ofereix i no se’n fa cap problema”, assegura, i recorda al PS que “hi ha problemes més grans”.

Per la seva banda, mossèn Ramon Sàrries admet que encara no han parlat de la proposta del PS amb les altres rectories, però pensa que és un debat que ja es va fer a mitjan anys noranta. “No veig oportú que ara s’hagi de desenvolupar el tema perquè les circumstàncies són les mateixes”, diu mossèn Sàrries, que alhora critica la complexitat de la idea del PS, que proposa que es faci fora de l’horari lectiu però igualment dins de les escoles. “A quina hora es farà la religió? A l’hora del pati? Es farà anar els alumnes abans a l’escola?”, es pregunta mossèn Sàrries.

Altres prioritats

El rector de la parròquia de la capital considera que actualment “hi ha altres coses sobre la taula” sobre les quals s’hauria de debatre. “L’ensenyament es fa des de l’òptica cultural, per tenir un millor coneixement dels fets, de la història sagrada i de la Bíblia”, manifesta Sàrries, que afirma que això pot aportar els inputs necessaris per anar, per exemple, a visitar un museu”. Una visió que comparteix mossèn Pepe Chisvert, que creu que l’assignatura de religió permet “ampliar els coneixements i ho separa del fet que després, en funció de les creences de la família, “ho celebraràs o no”. “A la religió s’hi apunta altra gent que no és catòlica”, defensa mossèn Pepe. “L’escola ha de capacitar al màxim les persones i segons els teus criteris, preferències i objectius, agafaràs una cosa o una altra”, assegura Ramon Sàrries, que considera que aquest procés ha de ser “el criteri de fons”. En aquesta línia, mossèn Ramon Rossell, de Canillo, creu que la classe de religió permet ampliar el coneixement. “Educar és cultura”, afirma Rossell, que considera que “no s’ha de tancar cap porta”.

El rector de la parròquia de Canillo considera que “s’han d’obrir portes i no tancar-les”, i demana als polítics que “s’asseguin i escoltin” tothom. “Educar és donar valors”, assegura Ramon Rossell, que critica el PS perquè es preocupi per la religió a l’escola però no per altres aspectes socials. “Hi ha 400 joves de 12 a 14 anys en risc d’exclusió social”, afirma.