col·lectius sanitaris
El col·lectiu d'infermeria considera que està mal pagat
El col·legi lamenta que les condicions econòmiques no són conformes al nivell de formació i de responsabilitat i reclama més personal
El col·lectiu d'infermeria considera que està mal pagat
“No estem ben pagats pel nostre nivell d’estudis i de responsabilitat.” El nou president del Col·legi d’Infermeres i Infermers, David Cusidó, va reclamar ahir millores retributives per al col·lectiu sanitari durant la celebració de la Diada de la infermeria, a banda de lamentar que, anys després, segueixen esperant una normativa conforme a les necessitats actuals, que no se’ls té en compte per fer part d’òrgans de decisió en l’àmbit sanitari o que tampoc hi hagi al ministeri ningú que assessori en aquesta matèria, com si el seu paper fos “secundari”, quan, va recordar, són un col·lectiu cabdal i el que té una relació més estreta amb el pacient. “No només des del punt de vista de la patologia, també pel que fa a altres aspectes com el social”, va recordar.
Respecte a les retribucions salarials, Cusidó, que ha passat d’ocupar la vicepresidència del col·legi a fer-se càrrec de la presidència, va lamentar que “fa deu anys que estem amb el sou congelat i tampoc no gaudim de cap privilegi econòmic o social”, referint-se a les condicions que sí que hi ha per als treballadors a les altres parapúbliques o a la mateixa administració central. Tanmateix, va assegurar que, malgrat que no ho poden quantificar, hi ha una mancança de professionals en tots els serveis gestionats pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), l’hospital, però també els centres d’atenció primària o el sociosanitari. Respecte a les darreres contractacions anunciades per la parapública, va puntualitzar que no s’ha previst cap plaça d’infermeria i va ironitzar amb el fet que hi proliferen els “directius”.
La llei anhelada
El president del col·legi va recordar que segueix sense resoldre’s la reclamació de disposar d’una llei que reculli les necessitats actuals i qüestions concretes com, per exemple, les competències dels professionals. “S’arrossega des de fa molts anys però no acaba de tirar endavant”, es va queixar Cusidó, que va recordar que han mantingut diverses trobades amb el ministeri pel text però que a hores d’ara segueixen regulats per una normativa de la dècada dels vuitanta que ha quedat obsoleta. El president del col·legi professional es va queixar de menysteniment, “no tenim cap mena de protagonisme i sap molt greu pels nostres col·legiats però també per la pròpia població, perquè se’n ressent l’eficiència i la qualitat”. El president del col·lectiu d’infermeres i infermers va instar les autoritats sanitàries a emmirallar-se en sistemes sanitaris com el britànic, el francès o els del nord d’Europa, si és que es vol apostar per un sistema de primer odre, i va evitar comparar-se amb la situació d’altres professionals sanitaris. “No volem fer comparatives, lluitem pels nostres interessos”, va afirmar. L’ens té prop de mig miler de col·legiats.
REPORTATGE
Carlos Gallardo, Sant Julià de Lòria
DONAR VIDA
L’executiu va presentar el projecte de llei que dotarà per primera vegada el Principat d’una normativa per permetre la donació d’òrgans dimecres passat. Ahir, els membres de l’Associació de Trasplantats i Donants d’Andorra (Atida) van posar en relleu el rostre més humà d’una experiència dura i gens fàcil en una taula rodona davant dels estudiants de la Universitat d’Andorra (UdA) en el marc de la Diada dels infermers. “Un dia et diuen que necessites un cor perquè sense el trasplantament no hi ha vida possible”, va dir la Maria Jesús Martínez, infermera al centre sociosanitari El Cedre i trasplantada del ronyó, en la seva primera intervenció. Tota una declaració d’intencions, contundent i del tot sincera, per fer veure als joves des del primer moment la importància de la donació.
“Donar vida és el millor regal que es pot fer. Tots som potencials donants, així que tots som potencials herois”, va afegir. De fet, Martínez va explicar que “amb un únic cadàver es poden salvar fins a set vides”. En aquest sentit, va remarcar la importància de conscienciar la societat sobre la necessitat de parlar obertament d’un tema que encara és “una mica tabú”. Un fet que la seva companya d’associació, la Josefina Porras, va voler subratllar, sobretot en el cas dels donants, com ella d’un dels seus ronyons, i dels receptors, que “quan els toca es troben molt sols, no saben a qui demanar ajuda sobre l’experiència que han de passar”.
Per això, va assenyalar, “ara fa dos anys vam crear l’Atida, amb l’objectiu de donar suport a d’altres persones que es troben en la mateixa situació. Una situació molt difícil, que al principi fa molta por i en què s’agraeix poder xerrar tranquil·lament amb algú”. “Ara mateix, tenim un grup amb gent de totes les edats. Som 76 voluntaris, 60 socis i tenim una llista de 810 persones que s’han apuntat com a potencials voluntaris per donar”, va afirmar. Així, Porras va cloure la xerrada recordant la rellevància d’estendre un missatge clar: “Donar salva moltes vides.”