Les gravacions comprometen Pablo Laplana en l''afer BPA'

Dues setmanes després que Canòlic Mingorance establís el bloqueig es va dissenyar un pla per poder cobrar les comissions il·legals, segons la informació que es troba en el sumari del cas BPA. El grup d’ex-dirigents chavistes estava aprofitant un contracte de vint mil milions de dòlars entre Veneçuela i la Xina, tal com ha publicat El País, que es tornarien a parts iguals en iuans i petroli. Els xinesos prestaven els diners per fer infraestructures elèctriques al país sud-americà, que llavors patia una greu crisi d’abastiment d’energia. Les obres, però, les havien d’assumir empreses xineses. Així, els afins al règim feien pagar a les empreses xineses entre un 10% i un 15% dels contractes de centenars de milions d’euros a canvi de concedir les obres.

Comissions il·legals

Rafael Ramírez, íntim amic de Chávez, era llavors el ministre d’Energia i president de Petróleos de Venezuela (PDVSA). Diego Salazar, el cosí de Ramírez, era l’encarregat de cobrar les comissions il·legals que es disfressaven en falsos contractes d’assessoria. Altres membres del grup que cobraven comissions eren els exviceministres d’Energia Nervis Villalobos i Javier Alvarado. Entre aquest i altres negocis d’espoli a Petróleos de Venezuela el grup va aconseguir els dos mil milions de dòlars que enviava a comptes de BPA a través de societats pantalla creades per BPA Serveis, i després els tornava a enviar a Veneçuela ja blanquejats per a tots els membres de la trama. Salazar està detingut a Veneçuela amb més de seixanta implicats més en l’espoli de PDVSA, mentre que el seu cosí Ramírez està amagat als Estats Units en recerca i captura. Villalobos va ser detingut a Espa­nya i extradit als Estats Units. I Alvarado està en recerca i captura.

Luis Mariano Rodríguez Cabello, ex-director financer i testafer­ro de Salazar en diverses societats, és un dels implicats en la trama i en els onze dipòsits i deu societats a BPA va arribar a gestionar 626 milions de dòlars. Rodríguez va trucar el 14 de desembre del 2012 a Pablo Laplana queixant-se perquè els empresaris xinesos no volien seguir pagant les comissions a BPA perquè els comptes estaven bloquejats. Laplana va oferir al director financer de Salazar obrir comptes a BPA Panamà i així evitar el bloqueig de la Batllia perquè els xinesos seguissin ingressant diners. Laplana li va recomanar Panamà per davant de Suïssa perquè els controls són més estrictes al país europeu. Laplana va dir: “Nosaltres ja coneixem l’operativa dels xinesos i a nivell de compliance ja la tenen aprovada, t’ho dic per agilitat per si els suïssos, que són molt suïssos, es posen quadriculats.” I hi va afegir que l’avantatge de cobrar per Panamà passa perquè “allò és una altra jurisdicció, però és el mateix banc i la part de compliance ja la tens passada [BPA Andorra permetia l’operativa] i simplement és una altra jurisdicció i està protegit per Panamà sense res a veure amb Andorra”.

La justícia andorrana finalment desbloquejaria més endavant els 200 milions de dòlars que era l’únic que quedava dels dos mil milions que van passar. L’alliberament d’aquests diners va ser el primer motiu citat pels Estats Units per deixar BPA fora dels mercats financers i provocar la seva mort.

FALSES ASSESSORIES PER JUSTIFICAR LES COMISSIONS IL·LEGALS D'EMPRESES XINESES

Un exemple del funcionament de les comissions il·legals que es cobraven a canvi de concedir a empreses xineses obres de centenars de milions d’euros es pot veure en les operacions amb Diego Salazar. El cosí del llavors ministre d’Energia i president de la petroliera nacional es queda el 2010 el 99% de les accions d’una societat veneçolana anomenada Inver DT. Al mateix temps, Salazar també té una societat pantalla anomenada Highland Assets que ha estat creada per BPA Serveis. Entre el novembre del 2011 i el setembre del 2012 fins a cinc empreses xineses, que han obtingut els concursos que concedeix el cosí de Salazar i altres directius involucrats en la trama, ingressen en el compte de Highland Assets més de 154 milions de dòlars. Els pagaments es fan per suposats treballs d’assessorament que han rebut d’Inver DT. Les empreses xineses no especifiquen en concepte de quin assessorament estan pagant aquestes quantitats, que corresponen al 10% o el 15% del que rebran pels contractes d’obres que els ha concedit Petróleos de Venezuela o alguna altra empresa pública on hi ha membres del grup encarregat de designar les concessions.