Enuig liberal amb el PS per la petició sobre l'avortament

La petició dels consellers del PS Pere López i Rosa Gili al Copríncep francès perquè insti a despenalitzar l’avortament ha enutjat part de Liberals d’Andorra. No entenen com just després que la directiva socialdemòcrata aprovés el pacte entre els dos partits López i Gili van portar una llista de demandes al Copríncep que són molt difícils d’explicar al votant liberal. L’avortament és el tema més paradigmàtic, segons diverses fonts liberals, però el vot dels residents a les comunals, la doble nacionalitat, l’increment d’impostos o la nacionalitat als deu anys de residència són majoritàriament temes inacceptables per a una part dels simpatitzants liberals. Encara que el pacte sigui només per a les territorials, els liberals consultats van indicar que es farà molt difícil el porta a porta parroquial demanant el vot també per a consellers que defensen aquests canvis. Les mateixes fonts van comentar que amb el pas del temps, entenent que l’aprovació definitiva del pacte es farà en congressos durant l’estiu, l’enuig s’haurà relaxat, però ara veuen que seria molt difícil un suport ampli a l’acord amb aquests punts polèmics damunt de la taula.

Més enllà d’aquest enuig, Liberals d’Andorra va parlar ahir sobre el pacte amb el PS. El secretari general de la formació, Amadeu Rossell, va explicar que en cas que s’arribi a un acord per anar de bracet a les llistes parroquials, cada formació es presentarà també per separat a les nacionals, en les quals defensarà la resta de propostes que no hagin generat consens entre les dues. Preguntat per les idees del PS, com la despenalització de l’avortament o permetre la doble nacionalitat, Rossell va dir que “els pactes territorials serien molt més concrets” i que el programa nacional “seria diferent”. Com a exemples, Rossell va afirmar que a les territorials es podrien proposar accions per fer revifar el comerç, “reinventar” el sector bancari i “posar ordre” a la sanitat. També va admetre que entre els dos partits hi ha diferències. “Ells tenen els seus [punts de diferenciació] i nosaltres, els nostres”, va manifestar el secretari general de L’A, que va considerar que per teixir un acord amb el PS “primer s’ha d’establir un nucli dur o unes arrels i a partir d’aquí saber més el que ens uneix que el que ens diferencia”.

BON “FEELING” AMB EL PS

Amb tot, des dels Liberals van negar que s’hagi formalitzat un pacte amb el PS. Rossell va assegurar que hi ha “feeling” però que encara no han concretat res. “No hem agafat paper i boli per començar a escriure”, va assegurar el secretari general del partit, que va manifestar que “els pactes es fan a partir dels punts d’unió i no dels de desunió”. Tot i que va assegurar que les converses amb el PS són “molt inicials”, el dirigent liberal va reconèixer que “estaria bé” posar-se de termini fins abans de les vacances per tancar els possibles pactes i explicar-los a l’electorat “perquè la gent ho entengui”. Preguntat per si SDP tindrà cabuda al possible pacte, Rossell va afirmar que l’acord que es vol teixir és per a tothom i que ara no és moment “de vetos”.

EL PS TÉ DUBTES DELS DINERS QUE PAGA L'AREB EN LLETRATS

Pere López ha tramès als consellers generals una carta on exposa els “dubtes” sobre els diners que paga l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) al bufet Badia pels casos judicials relacionats amb BPA. La facturació d’aquest bufet pel cas BPA està prevista en 3.314.915 euros, amb referència a 109 procediments oberts actualment. La carta coincideix amb el fet que demà el Consell General ha de votar un crèdit extraordinari de tres milions d’euros per fer front als pagaments d’advocats de l’AREB. López posa en dubte la legalitat de l’actuació de l’AREB per haver adjudicat de forma directa al bufet Badia la representació lletrada en les causes.

En el text López indica que “la data d’adjudicació definitiva de les despeses és el 12 de desembre del 2017 i, per tant, molt posterior al gruix de les despeses que es volen finançar amb la mateixa [iniciades l’any 2015, segons el quadre adjunt]. Aquest fet és absolutament irregular amb la Llei de finances públiques, d’aplicació per a l’entitat d’acord amb els informes del Tribunal de Comptes”. El conseller del PS apunta que “l’adjudicació no respecta la Llei de contractació pública, d’una banda, i no es donen els motius per a una adjudicació directa”.

Un altre punt on mostra discrepàncies és en els imports que està cobrant el bufet per cas en considerar-los desproporcionats. Els honoraris estan fixats en relació amb la reclamació de compensació per part dels que han presentat les demandes contra l’AREB pel cas Banca Privada. Per López, “sembla, a més, desproporcionat aplicar tarifes d’acord amb els imports [cal imaginar] dels comptes bancaris, ja que la majoria de casos, i encara més per a aquells dossiers que corresponen als mateixos clients, són dossiers pràcticament idèntics”.