Salazar va cobrar a través de BPA 154 milions en suborns
Els polítics veneçolans que operaven amb BPA i BPA Serveis cobraven per contractes d’assessorament fictici a empreses xineses que optaven a concessions multimilionàries
Diego Salazar, cosí de Rafael Ramírez, antic ministre d’Energia i Petroli de Veneçuela i president de Petróleos de Venezuela, va rebre 154.120.499,30 de dòlars entre el 29 de novembre del 2011 i el 6 de setembre del 2012 al compte que la seva societat, Highland Assets, creada per BPA Serveis, tenia a Banca Privada. Aquest és el resultat final, segons la instrucció del cas BPA, d’un dels canals d’obtenció de diners de la trama que polítics i funcionaris veneçolans van crear i que va obtenir fins a 2.000 milions de dòlars ingressats a comptes de BPA.
El mètode de la trama es basava a cobrar suborns d’empreses xi-neses que aspiraven a obtenir concessions de construccions de grans infraestructures de producció d’energia elèctrica a Veneçuela. L’Estat sud-americà i la Xina havien firmat el 2007 l’anomenat Fons de Cooperació Binacional, pel qual el gegant asiàtic es comprometia a fer préstecs a Veneçuela que permetessin construir instal·lacions de generació d’energia, ja que el subministrament de llum s’havia tornat precari. Aquest acord s’ampliaria el 2010 amb el nom de El gran volum. La Xina destinaria 20.000 milions de dòlars als préstecs sempre que les obres fossin realitzades per empreses xineses. La meitat dels diners s’havien de tornar en petroli, subministrat per Petróleos de Venezuela (Pdvsa), i els altres 10.000 milions, en iuans.
Rafael Ramírez, íntim amic del llavors president Chávez, és el cap visible dels contractes, ja que és ministre d’Energia i Petroli i al mateix temps president de Pdvsa. Ho va ser del 2005 al 2014. La instrucció del cas BPA recull que l’entramat va preveure que com els càrrecs polítics i de Pdvsa serien els que farien les concessions, es podien cobrar suborns a canvi de les concessions.
Tarifa establerta
El cosí de Ramírez adquireix el 2010 la societat Inver DT, i a banda dels comptes a BPA, es fa crear per BPA Serveis societats pantalla de les quals ell n’és el beneficiari real. Una d’aquestes societats és Highland Assets. Les empreses xineses que guanyen els concursos per fer les infraestructures paguen els suborns a Salazar, segons la investigació, camuflats en contractes d’assessorament amb Inver DT. Així, cinc empreses xineses paguen 154 milions d’euros als comptes de Highland Assets i als contractes ni tan sols queda clar quina és la contraprestació. Les quantitats que paguen equivalen al 10 o 15% de l’import dels contractes. Un exemple és el contracte entre l’empresa xinesa d’enginyeria Sinohydro Salazar. Una acta de BPA del 24 de setembre del 2010 recull com Salazar ha explicat que per fer tasques de consultor “el client cobra el 10% dels projectes que s’han signat i en fase de desenvolupament”. En aquest document es fixa que Sinohydro ha signat obres per valor de 3.000 milions de dòlars i se sobreentenia que havia de cobrar 200 milions de dòlars. S’explica que el 24 setembre del 2010, Salazar ha rebut als comptes de les societats pantalla 49 milions de dòlars de Sinohydro en cinc pagaments.
Els comptes revelen pagaments als comptes de les societats de Salazar provinents de les empreses xineses Shandong Kerui Petroleum Eguima CO LTD, China Camco Engineering CO LTD, Sinohydro Corporation Limited, Yutong Hongkong Limited (Hong Kong), i China Machinery Engineering Corporation.
El Servei Bolivarià d’Intel·ligència Nacional va arrestar el desembre passat Salazar a Caracas per la seva implicació en aquesta trama de cobrar comissions a canvi de contractes de Pdvsa.
INDIGNACIÓ PEL POSAT ORGULLÓS DELS SUBORNATS
Una de les imatges que més indignació va causar a Veneçuela és la del fill de l’antic director de Pdvsa a la Xina davant de BPA mostrant orgullós el banc. Francisco Rafael Jiménez Villaroel era el responsable de Pdvsa a la Xina i va ser un dels beneficiaris de la xarxa de suborns per les concessions a les empreses xineses que pagaven per obtenir les adjudicacions dels contractes. Jiménez Villaroel va tenir tres comptes a BPA entre el 2010 i el 2012 amb uns dipòsits globals de 9 milions de dòlars. La principal font d’ingressos eren les transferències de Diego Salazar, que li va enviar 8,2 milions de dòlars. En l’acta dels directius BPA on es recull l’operativa de Salazar amb els xinesos també s’inclou un pagament directe de compte a compte de BPA a Jiménez Villaroel d’1,3 milions. L’home de Pdvsa a la Xina va buidar els comptes a BPA el 2012 i els fons van ser transferits a Suïssa, Sant Vincent i Granadines, Curaçao i els Estats Units. La indignació de l’opinió pública veneçolana va arribar quan el fill de Jiménez va penjar a Instagram una fotografia que es va fer posant davant de BPA en un dels viatges que va fer amb el seu pare per gestionar els diners que rebia de la trama de corrupció. N’hi havia d’altres on també sortien els ajudants de Jiménez a la Xina. El fill de l’exdirectiu va tancar el compte d’Instagram i va retirar les fotografies de l’estada a Andorra.