L'accident aeri apunta a un error humà en l'aterratge

La causa que es considera com a molt probable, de l’accident mortal de l’ultralleuger a l’aeroport de la Seu en el qual van morir dues persones, seria l’error humà en l’intent d’aterratge. Les declaracions dels diferents testimonis han dibuixat un relat dels fets que explicaria el sinistre. El problema inicial, i que segons experts desen­cadenaria tota la resta, arriba en el moment de l’aterratge de l’ultralleuger Pipistrel que pilotava Joseph Georges Gilman. L’avió hauria entrat amb una inclinació excessiva a la pista. No es pot determinar amb exactitud, però l’angle ideal és de tres graus i el Pipistrel va entrar ostensiblement més inclinat. L’intent d’aterratge amb un excés d’inclinació va provocar que l’ultralleuger rebotés cap a dalt una primera vegada. Els testimonis expliquen que s’hauria produït un segon intent d’aterratge immediatament després, però novament l’aparell va tornar a rebotar. El moment crític va arribar després del segon intent fallit, ja que l’ultralleuger va intentar remuntar cap a dalt però no hauria tingut prou velocitat, fet va provocar que el pilot en perdés el control i caigués en picat cap a terra. Aquest és el resum del que els testimonis haurien explicat als experts que estan investigant els motius del sinistre.

Altres fonts properes a l’aeroport van indicar que el pilot de 73 anys volava sovint amb el doctor Philippe Gutwirth, a qui estaria ensenyant a volar. Els dos feien sortides aèries quan el metge, cirurgià vascular a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, tenia festa. El Pipistrel disposa de dos comandaments i per tant serveix per fer instrucció de vol.

Un dels punts que haurien d’establir els experts que investiguen el sinistre és si l’impacte del rebot del primer aterratge va tenir conseqüències físiques per als ocupants. El fort cop els podria haver afectat i podrien haver intentat un segon aterratge immediat o podrien haver perdut el control de l’aparell en quedar-se incapacitats per les seqüeles de l’impacte. La violència del sinistre va comportar que els dos cossos quedessin molt malmesos i que segons fonts properes al cas sigui difícil establir si tenien ferides o traumatismes després del primer rebot de l’avió.

Sistema d’aerofrens

L’aeronau eslovena Pipistrel Virus SW que pilotava Gilman disposava d’un element innovador per a l’aterratge denominat aerofrens. Aquest sistema li permetia enlairar-se i aterrar en pistes curtes i sobre obstacles. Altres fonts properes al cas van indicar que el pilot belga utilitzava els aerofrens com a mitjà per fer els aterratges. Aquest sistema seria com una ajuda electrònica per fer baixar l’aparell de forma més ràpida i, teòricament segons les mateixes fonts, sense haver de ser tan precís a l’hora de la maniobra d’inclinació. Gilman era un pilot expert, amb moltes hores de vol, i no es descarta que pogués patir algun tipus de problema i que fos el doctor Gutwirth qui assumís l’aterratge de l’aparell.

Les conclusions definitives tardaran molt a saber-se, especialment perquè hi ha punts que segons els experts consultats, com per exemple qui portava el comandament en el moment del sinistre, podrien no saber-se mai perquè aquest tipus d’avionetes no tenen les caixes negres dels aparells més grans.