Cinc mil nous andorrans per complir els anys mínims de residència

Els darrers 22 anys s’han atorgat 35.780 nous passaports, una majoria per origen (i aquí s’engloben també els nascuts fora d’Andorra amb el pare o la mare andorrans) i 6.738 per adquisició i per dos motius principals: haver complert els anys mínims de residència que estableix la llei (5.101 persones) i haver contret matrimoni amb un nacional (1.637). Les dades les ha recollit el departament d’Estadística del Govern, que és el primer cop que reuneix i fa pública aquesta informació i constaten que el nombre de nous passaports entregats va experimentar una punta a partir de la modificació de la Llei de nacionalitat del 2004, que va rebaixar els anys necessaris per obtenir el passaport dels 25 als 20. De fet, el 2005 va ser l’any que més noves nacionalitats es van donar, amb 2.355. Després d’aquest pic, el nombre de nous passaports ha anat a la baixa progressivament fins a arribar als 980 de l’any passat, la xifra més petita de tot el període analitzat. Estadística posa de manifest que en l’anàlisi de la davallada s’han de tenir en compte dos factors: “el descens dels naixements pel que fa als andorrans d’origen i l’augment de la població estrangera que fa més de vint anys que resideix al país però que no s’ha traduït en sol·licituds d’adquisició”.

Les adquisicions

El 2005, però, no és l’any que hi va haver més naturalitzacions fruit dels anys de viure al Principat malgrat la rebaixa de 25 a 20 anys necessaris per obtenir el passaport. Aquell any van ser 311 i els exercicis subsegüents, de fet, van anar a la baixa, fins que el 2009 hi va haver una nova punta amb 354 noves tramitacions. Un cop més, la quantitat va seguir baixant de manera progressiva i l’any passat se’n van atorgar 148, de les xifres més baixes de tot el període. Quant a les adquisicions per matrimoni (cal haver-se casat amb un nacional però també acreditar un mínim de tres anys de residència permanent i ininterrompuda al país) el nombre de nous passaports va tenir el seu màxim el 1998, amb 247. No són els únics motius per obtenir la nacionalitat per adquisició. També hi intervenen casuístiques molt més minoritàries que afecten els menors de 14 anys nascuts a l’estranger de pare o mare andorrana també nascuda a l’estranger i resident al Principat, i l’adopció per part d’una persona andorrana nascuda a l’estranger o l’adopció per pares residents. L’any 2017 sis nous passaports es van concedir d’acord a aquestes condicions.

Quant a les nacionalitats de les persones a les quals se’ls ha concedit el passaport andorrà per residència o bé per matrimoni, Estadística ha recollit les dades de l’any 2017 i en la immensa majoria, un 72,6%, eren espanyols, la nacionalitat estrangera amb més pes entre els residents. Un 4,5% eren portuguesos i un 4% francesos. Per gènere, hi ha equilibri entre dones i homes pel que fa a l’adquisició per residència, però hi ha més dones que homes (63,8% front a 36,2%) que l’han rebut pel matrimoni. Per edats, la majoria d’adquisicions se situen a partir dels 30 anys i comencen a anar a la baixa a partir dels 55.

El procés

La nota d’Estadística també recull dades sobre el tipus de passaport atorgat: si és el provisional o bé el definitiu, que és el que dona els drets polítics. Dels documents concedits l’any passat, 426 van ser definitius per origen, 201 definitius per adquisició i se’n van lliurar 353 més de provisionals. No tots els passaports provisionals es tradueixen en definitius. I és que hi ha altes però també baixes al registre de nacionalitat. L’any passat se’n van comptar 165. Una majoria van ser per defunció (75,8%) però el 23,6% restant va ser per la pèrdua de la nacionalitat provisional. La motivació pot ser que ha finalitzat el termini establert per acreditar que s’ha renunciat al passaport d’origen (condició indispensable per a la prohibició legal de la doble nacionalitat) o bé que el titular menor d’edat ha arribat als 18 anys i no ha sol·licitat la nacionalitat definitiva.