El fons de pensions té 1.200 milions i n'hi ha 7.000 de compromesos
Els cotitzants que encara no cobren jubilació tenen 6.578 milions adquirits en punts, mentre que la resta seria els pagaments als ja jubilats
El fons de pensions té 1.200 milions i n'hi ha 7.000 de compromesos
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha registrat 172.870 persones que tenen dret a cobrar pensió o, si no van cotitzar un període mínim, una quantitat equivalent al que van aportar. Comptant que entre assalariats actuals (més de 42.000) i autònoms per compte propi (prop de 7.000) hi ha uns 50.000 cotitzants se n’extreu que hi ha unes 122.000 persones que tenen drets de pensió i que no resideixen actualment al país. Aquest ingent volum de gent, a més dels jubilats que ja estan cobrant, comporta que la CASS tingui uns compromisos adquirits de pensions equivalents a uns set mil milions d’euros. Per contra, la parapública només té en el fons de reserves 1.200 milions. La diferència entre el que es deu i el que es té no para d’augmentar exponencialment durant els últims anys a causa dels errors del sistema, que provoquen que per cada euro que rep la CASS en cotitzacions assumeixi compromisos de retorn molt superiors.
Per establir els set mil milions en compromisos adquirits s’ha de calcular el nombre de punts venuts (a 31 de desembre del 2017), que són 134 milions. Es multipliquen els punts pel factor de conversió del rendiment del punt, que és de 2,23. La xifra que surt seria el compromís de la CASS cada any per pagar les pensions. A més, s’ha de multiplicar pels anys que la Seguretat Social haurà de pagar aquesta pensió. En aquest cas per al factor, tenint en compte que l’esperança de vida augmenta, s’utilitza una mitjana de 22 anys després de la jubilació, posant com a perspectiva de mitjana de vida dels cotitzants els 87 anys. Tot aquest càlcul porta a quantificar els compromisos amb els que encara no cobren pensió en 6.578 milions d’euros. Com a últim pas cal afegir les pensions que s’hauran de pagar a aquells que ja estan jubilats i que també cobren del fons. Una vegada sumat tot, i sent molt optimistes, els compromisos arriben als set mil milions d’euros.
Aquesta xifra no s’ha de pagar immediatament, sinó a mesura que els afiliats es vagin jubilant. Però cada dia que passa el decalatge entre el que es té i el que es deu és major. La fallida és ineludible si no hi ha una reforma d’impacte. La despesa en pensions serà equivalent al que es cotitza l’any 2024. A partir d’aquest moment o el Govern comença a preveure cada any incloure al pressupost una partida per compensar la diferència o s’han de començar a gastar els 1.200 milions d’euros del fons. Les dues solucions són dolentes a causa que el cost de pagar les pensions es dispara any rere any a partir del 2024. En aquell moment la diferència entre el que es recapta de cotització i les pensions serà d’uns deu milions. Aquesta quantitat augmenta any rere any fins arribar a 50 el 2026, a 100 el 2029 i a 400 el 2036.
El riu de milions que s’haurien de pagar és inassumible per al fons, que amb prou feines aguantaria poc més d’una dècada abans de buidar-se, i per a l’Estat. Cal recordar que el pressupost nacional és de poc més de 400 milions d’euros. És impossible que a partir del 2026, quan ja són 50 milions d’euros, pogués suportar aquesta despesa afegida.
Diferència homes-dones
L’anàlisi del nombre de persones amb drets per cobrar pensió mostra com els homes (més de 100.000) són clarament superiors a les dones (72.500). Aquesta diferència té lloc perquè és un país que ha rebut molta immigració que ha estat poc temps i després ha marxat. Aquest tipus d’immigració d’uns anys per tornar al país d’origen és, segons fonts properes a la parapública, molt més habitual en homes que en dones arreu de món. La diferència entre gèneres té correlació amb els punts generats. Els homes acumulen 80 milions de punts, mentre que les dones en tenen 53.