Normativa
Les gravacions de les càmeres al carrer s'hauran de destruir en un mes
L’única excepció serà que siguin prova d’un delicte o infracció administrativa
Les gravacions de les càmeres al carrer s'hauran de destruir en un mes
El projecte de llei de seguretat pública ara a tràmit parlamentari i en període de presentació d’esmenes per part dels grups regula per primer cop la videovigilància a la via pública i en fixa les condicions relatives a l’autorització, les funcions, fins quan s’han de conservar les imatges –que serà un màxim d’un mes (amb excepcions)– o la confidencialitat que ha de respectar qui les custodiï, així com estableix un règim sancionador per castigar els incompliments de la normativa. El projecte de llei arriba quan ja s’han començat a implantar sistemes de vigilància per prevenir problemes d’ordre públic. Escaldes ho va fer a la part alta després d’una onada de robatoris o Andorra la Vella al Parc Central pels problemes d’incivisme, mentre que ja n’anuncia per a la renovada avinguda Meritxell.
Les administracions ja havien d’aprovar i publicar decrets relatius a l’ús d’aquestes imatges. L’Agència de Protecció de Dades celebra que finalment la qüestió pugui estar regulada per llei perquè “és una garantia de seguretat jurídica” per a tots els afectats, des de qui instal·la el sistema fins a les persones enregistrades, i perquè ha d’aclarir “tots els conceptes dubtosos pel que fa a la legislació”, assenyala el cap de l’organisme, Joan Crespo. El projecte de llei estableix, per exemple, que les imatges hauran de ser destruïdes en el període màxim d’un mes, en línia amb la recomanació que ha fet l’APDA. L’única excepció és si poden esdevenir prova d’un delicte o d’una infracció administrativa que s’estigui investigant.
El dret a la intimitat
El projecte de llei apunta, respecte a l’objecte de regular la videovigilància, que una de les missions a acomplir és que no s’hi vegin lesionats els drets públics i les llibertats de la ciutadania. En aquest sentit, estableix fins a vuit motivacions que poden justificar que les administracions públiques instal·lin càmeres i s’hi inclou des de la prevenció de delictes o actes terroristes fins a la protecció de l’ordre públic o la constatació d’infraccions de les normes de circulació, a banda de la pròpia protecció dels edificis i les instal·lacions de titularitat pública. En el cas dels privats, la videovigilància està permesa per tal de protegir les seves propietats. Uns i altres, públics i privats, han de sol·licitar autorització al ministeri d’Interior. Si es tracta del control sobre la via pública requerirà un informe previ i vinculant de la comissió nacional de videovigilància, organisme previst a la llei i que integraran representants del Govern, dels comuns, de la justícia, de la policia i també el cap de l’Agència de Protecció de Dades. El projecte de llei també permet les instal·lacions temporals de càmeres, que igualment requeriran l’autorització del ministeri, però que no podran estar en funcionament per un període superior a un mes.
Condicions d’utilització
El projecte de llei deixa clar que les càmeres que s’instal·lin a la via pública no han de poder captar imatges de l’entrada ni l’interior d’edificis d’habitatges –excepte si hi ha el consentiment del propietari o l’arrendatari–. El text estableix que si accidentalment es capta alguna situació que pot afectar la intimitat de les persones aquestes imatges s’han de destruir d’immediat. Igualment, com ja succeeix, s’ha d’advertir la ciutadania quan un indret concret està vigilat amb un sistema de càmeres. La legislació a tràmit advoca perquè l’ús d’aquests sistemes es regeixi pel principi de “proporcionalitat, en el doble vessant d’idoneïtat i intervenció mínima”. En aquest sentit, apunta l’equilibri entre la instal·lació sempre que sigui adequada per a les finalitats de prevenció de delictes o de protecció de l’ordre públic amb la necessària “ponderació” per la possible afectació en els drets a la intimitat i la pròpia imatge de la ciutadania.
Respecte als incompliments de la llei, es fixen com a infraccions molt greus instal·lar sistemes de videovigilància sense autorització, falsejar els informes relatius a les condicions de les càmeres, vulnerar l’obligació de confidencialitat o usar les gravacions per a quelcom que no estigui previst a la normativa. Els responsables s’enfronten a multes que poden arribar als 6.000 euros. Infraccions greus són destruir les gravacions fora del mes de termini que estipula el text o resistir-se o negar-se a la inspecció del ministeri d’Interior o a la comissió nacional de videovigilància. En aquest cas, les sancions econòmiques es mouran entre els 501 i els 1.000 euros.
ELS FETS
-La instal·lació de videovigilància requerirà l’autorització del ministeri d’Interior i, en el cas de la que estigui situada a la via pública, un informe vinculat de la comissió nacional de vigilància.
-La comissió nacional de vigilància és un organisme que impulsa la llei en el qual hi haurà representants de Govern, comuns, policia, justícia i l’Agència de Protecció de Dades (APDA).
-L’APDA celebra el projecte de llei, que ha d’aportar seguretat jurídica i aclarir conceptes. Respecta recomanacions de l’organisme com ara que les imatges es destrueixin en un termini d’un mes.
-La prevenció de delictes o qüestions d’ordre públic seran motius per a la instal·lació d’aquests sistemes de control.
-Qualsevol imatge captada per accident a la via pública que afecti la intimitat d’un ciutadà haurà de ser destruïda d’immediat.
-Les infraccions a la normativa estaran castigades amb multes que poden arri-bar als 6.000 euros.