La polèmica herència d'una vescomtessa belga arriba a la Batllia
La batlle Moreno bloqueja els diners de l’advocada Fara Chorfi, empresonada per quedar-se accions de la cervesera Anhauser Bush-Inbev per valor de 128 milions
El cas de l’herència de la vescomtessa Amicie de Spoelberch té tots els ingredients d’una novel·la que ha obert un nou capítol a Andorra. La Batllia ha bloquejat els diners de l’advocada Fara Chorfi, que es troba actualment empresonada després que la justícia luxemburguesa l’hagi condemnat a 24 mesos de presó (inicialment van ser trenta) per haver-se apropiat suposadament de 915.000 accions d’Anhauser-Bush-Inver, una de majors cerveseres mundials. També se l’acusava d’haver intentat que la vescomtessa, quan tenia 83 anys, la nomenés hereva. Andorra ha entrat en escena després que Luxemburg enviés una comissió rogatòria a la Batllia perquè Fara Chorfi hauria enviat al Principat 40.045 accions de la cervesera valorades en 3,7 milions. Posteriorment l’advocada els hauria traslladat a Panamà. La Batllia ha obert una causa on s’investiguen els fets, mentre que la defensa de Chorfi considera que a Andorra no s’ha produït cap delicte i que l’únic que correspon és enviar a Luxemburg tota la informació concernent.
El cas té diferents protagonistes de pel·lícula, començant per la vescomtessa Amicie de Spoelberch, descendent d’una de les principals fortunes belgues i que va morir el 2008. Spoelberch es va casar el 2001, als 78 anys, amb Luka Bailo, un polèmic serbi nacionalitzat belga de 63. La vescomtessa acabaria adoptant els dos fills de Bailo, Alexis i Patrice. L’home tenia un passat obscur, vinculat presumptament a l’antiga màfia iugoslava i amb suposades relacions amb el tràfic il·legal de diamants a l’Europa de l’Est. La boda va desencadenar els rumors que a Bailo l’únic que li interessava era la fortuna de la vescomtessa. Bailo es va fer famós perquè durant la investigació policial sobre un intent de robatori a casa seva li van trobar armes amb silenciador i més de 300 milions en pedres precioses. I va passar de víctima a acusat.
Quan va morir Bailo, el 2004, la vescomtessa va confiar la gestió del patrimoni a l’advocada Fara Chorfi. Hi havia un important problema amb les accions de la cervesera perquè es trobaven en un cofre del banc Nataxis de Suïssa a nom d’un fiduciari. Els títols estaven bloquejats perquè no hi havia prou elements per atorgar-les a la família Spoelberch. Les accions eren en paper i al portador i estaven guardades des de feia dècades. Chorfi va aconseguir alliberar els 8,1 milions d’accions. Va aconseguir posar-les a nom de la família i assegura que com a pagament per aquests serveis va rebre 915.000 títols de compensació.
Testament de la discòrdia
Els problemes van arribar el 2005 quan suposadament Fara Chorfy va intentar que la vescomtessa signés un testament on la nomenava hereva. El notari va explicar a Amicie de Spoelberch les conseqüències del que anava a signar i la dona va fer marxa enrere i va presentar querelles contra l’advocada. Chorfy assegura que la voluntat de la vescomtessa expressada en el testament era que ella se’n fes càrrec per crear i gestionar una fundació. Aquesta voluntat entroncaria amb el polèmic estil de vida dels fills adoptats per la vescomtessa. Els tribunals, però, van entendre que un advocat no pot ni instar ni aconsellar el seu client perquè el nomeni hereu universal. Els fillastres asseguren que de les 915.000 accions només en van recuperar 100.000 i que la resta de títols no sabien on eren. Alexis i Patrice Bailo van decidir, després de la mort de la vescomtessa, el 2008, seguir les accions judicials. Les 815.000 accions tenen un valor estimat de 128 milions d’euros.
VINCLES AMB ELS PAPERS DE PANAMÀ
L’afer de les accions de la cervesera Anhauser-Bush-Inver va esclatar arran de la publicació d’informacions relacionades amb els papers de Panamà. La filtració va fer públic que Fara Chorfi tenia 40 milions de dòlars guardats al banc suís HSBC. Aquesta informació va fer pensar que s’havia quedat les accions desaparegudes. Suposadament Fara Chorfi hauria situat els diners i/o les accions a diferents places financeres. Andorra seria un dels llocs on menys capital hi hauria dipositat, ja que tenia poc més de cent mil euros.