Eleccions a la cass
Els assalariats volen un retir equiparable al dels funcionaris
La majoria dels candidats dels assalariats comparteixen que les condicions de retir s’haurien d’equiparar a les dels funcionaris
Els assalariats volen un retir equiparable al dels funcionaris
La majoria dels candidats assalariats que es presenten a les eleccions al consell d’administració de la CASS, que s’han de celebrar el 20 de juny, opinen que caldria equiparar les condicions de jubilació entre els funcionaris i la resta de treballadors del sector privat. De les set persones que encapçalen una llista, només una s’hi mostra contrària, “perquè la carrera de funcionariat no està vetada a ningú. Qualsevol persona té dret a accedir-hi i coneix les condicions en les quals s’hi treballa. Si m’hi oposo no és perquè no vulgui el mateix per a tothom, sinó que el que no es pot fer és treure’ls drets adquirits per igualar-los a la resta”, afirma el monitor d’esquí Víctor Iriarte. L’Ismael González és agent de circulació i ell sí que en seria partidari, “sempre que s’agafi com a base la dels funcionaris, no la dels privats”. Més contundent es mostra l’economista Carles de Unzueta, ja que “evidentment que hem de tenir les mateixes condicions. No podem demanar una cosa si no la volem per als altres”.
Montse Neras, funcionària de Govern, matisa la igualtat entre treballadors. “No hi ha cap raó perquè sigui diferent però cal tenir en compte que hi ha cossos especials que tenen feina de risc i sí que mereixen jubilar-se abans.” De la mateixa opinió és Pilar Tomàs, coordinadora del departament de suport comercial d’Andorra Telecom. “Cal tenir més en compte la naturalesa de la feina que exerceix el treballador que la seva condició de funcionari o no”, mentre que Jordi Rubia, funcionari judicial, és partidari de mantenir certes diferències encara que “tots ens hem de jubilar amb una pensió digna que hauria de ser el salari mínim”. Des del comú d’Escaldes-Engordany, Jordi Carrión apunta, al marge de la jubilació, que al privat, com al públic, s’hauria d’instaurar la paga doble. Admet, però, que “ja sabem que serà complicat.”
Garantir les pensions
Una de les principals preocupacions que tenen és la manera de garantir el fons de pensions. Per fer-ho, Rubia demana que el Govern porti la mútua dels funcionaris a la CASS. “Això aportaria 3 milions d’euros i, si es pot, afegiria les dels comuns també.” Carrión creu que “és inevitable que augmenti la cotització perquè sigui sostenible, però volem que els que menys cobrin no paguin tant”. González no té la recepta clara perquè “no tenim la informació suficient, però el primer que caldrà fer és sanejar la CASS. No es poden inflar les cotitzacions si no sabem per on perd”. Iriarte comparteix el mateix desconeixement, però creu que s’ha “de lluitar per mantenir el sistema que tenim i per fer-ho hem de controlar la despesa, però també utilitzar el Govern, que per això ens cobra uns impostos, i si cal que faci més aportacions”.
De Unzueta també opta per vigilar les despeses com a forma de mantenir el sistema de pensions. “Primer hem de controlar la despesa i en un segon punt, augmentar la cotització si és necessari.” La solució de Neras seria incrementar-la, però buscant la manera que afecti el mínim possible. “És probable que s’hagi d’anar apujant la cotització, però hi ha més coses que s’han de mirar, com ara el control de baixes mèdiques o fins i tot allargar l’edat de jubilació, però de forma voluntària entre els 65 i 70 anys.” Per Tomàs, “apujar les cotitzacions és delicat, però s’ha de fer un esforç per apujar el percentatge i arribar als nivells d’altres països”.
Posar fi al dèficit sanitari
Una altra de les preocupacions que tenen els candidats és la manera de solucionar el dèficit sanitari. Carrión proposa més controls per evitar les baixes fraudulentes, “calen més controls als assalariats perquè hi ha gent que té molta barra”. Neras també opta per aquesta política, tot i que demana més implicació a l’executiu. “És necessari que hi hagi més inspecció mèdica i que es porti ja endavant la història mèdica compartida, perquè permetrà tenir major control”. De Unzueta optaria per “un control exhaustiu de la despesa sanitària”, mentre que González i Iriarte prefereixen veure l’estat de les xifres abans de donar una resposta i Rubia proposa “optimitzar els recursos”. Finalment, Tomàs creu que “amb el metge referent o la història clínica es pot acotar la despesa mèdica”.
