ELECCIONS a la cass
Pensió més baixa equiparada al sou mínim
Els aspirants a representar els jubilats apunten a apujar les cotitzacions per garantir el fons
Pensió més baixa equiparada al sou mínim
Les candidatures del col·legi de pensionistes que es presenten a les eleccions del consell d’administració de la CASS defensen que les pensions mínimes haurien de ser iguals al salari mínim. Segons Pilar Cortadella, “les pensions haurien de garantir un nivell de vida digne per a les persones i penso que una pensió per sota del salari mínim no ho permet”. Un dels altres candidats, Enric Riba, va destacar que la pensió mínima “hauria d’estar com el salari mínim”, tot i que primer caldria “avaluar a quant puja la quantitat de persones que estan en aquesta situació de tenir una pensió més baixa que el salari mínim”.
Per la seva banda, Jacint Risco va constatar que aquesta igualació “seria desitjable”, tot i que també va afegir que “avui a Andorra es garanteixen aquests mil euros per a les persones que no arriben a les pensions contributives”. Amb tot, va admetre que “l’accés a la pensió de solidaritat no és tan fàcil com l’accés a la pensió de jubilació”, i per això va proposar “que la burocràcia no sigui tan feixuga”. Josep Moral també està d’acord amb aquesta equiparació perquè “un pensionista té alguns costos superiors a la resta”. En la línia d’una pensió mínima, Ramon Vidal va dir que vetllaran “perquè el nostre poder adquisitiu no es deteriori, garantint com a mínim l’IPC”. El candidat Antoni Penya també va admetre que aquesta equiparació amb el salari mínim és “desitjable” tot i que va remarcar la importància de “prendre consciència de cotitzar d’una forma adequada”.
Pel que fa a les mesures per garantir el sistema de pensions, Penya opta per un “blindatge del fons de reserva” i “optimitzar la rendibilitat del patrimoni mantenint sempre el principi de prudència i un bon control de les cotitzacions”. Sobre aquesta qüestió Riba va destacar que han “d’augmentar el factor de conversió per a la sostenibilitat del sistema de pensions” i també “augmentar la branca de cotització de jubilació gradualment”. Risco també veu encertat el canvi del factor de conversió i una pujada de les cotitzacions de manera progressiva per garantir el sistema de pensions amb “mesures combinades, no exagerades”. L’augment de les cotitzacions també és una opció que Cortadella preveu juntament amb un “increment del nombre d’assalariats i de treballadors per compte propi”.
Per Moral, és necessari “buscar ingressos” a partir de la implicació de diversos actors com Govern, FEDA, Andorra Telecom i “dotar-se d’uns fons suficients perquè la gent pugui cobrar el que està cobrant”. Moral segueix un mateix argumentari quant a les propostes per reduir el dèficit sanitari. “Hi hauria d’haver més ingressos per cobrir les mancances existents”, va dir, a partir, d’una bossa de reserva. “Si féssim una bossa de reserva important cobriria més temps”, va apuntar.
Cortadella creu que reduir el dèficit passa per “incrementar controls, fer més eficients els processos o fer un seguiment dels prestadors, però sobretot per tenir més consciència de les despeses sanitàries”. Riba també defensa “un major control” per solucionar el dèficit.
Encara sobre dèficit sanitari, Risco va dir que cal “recaptar més i racionalitzar la despesa” però va subratllar que per llei “Govern s’ha de fer càrrec d’aquest dèficit”. Per la seva banda, Penya proposa unitat política per reformar el sistema sanitari: “Solucionar el dèficit sanitari passa per un pacte polític per a la reforma del sistema.”