La llei d'igualtat obrirà l'opció a recuperar tot el sou rebut de menys

Això sí, s’haurà de demostrar que hi ha hagut discriminació salarial pels motius que sigui. Un aspecte que, segons el conseller general del PS Gerard Alís, serà la part complicada. “La dificultat serà demostrar que realment s’han fet les mateixes tasques i s’ha pagat diferent”, va assenyalar, remarcant que l’obligació de realitzar els contractes per escrit quan s’aprovin les lleis laborals facilitarà la situació. La presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Montserrat Nazzaro, va aplaudir que “una cosa com la igualtat salarial que tenim prevista a la Constitució però no s’està complint es posi per llei”. “Si es poden recuperar els diners està molt bé”, va expressar, i ho va atribuir a l’èxit del moviment feminista. “Ja era hora que escoltessin el moviment social. Tots som iguals constitucionalment i no es pot discriminar per raó de gènere”, va exposar.

La presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, considera que aquesta és una feina d’Inspecció de Treball, ja que les empreses “podran enganyar i posar-te en categories diferents i pagar-te menys”. “Inspecció, que coneix les lleis, per què no es dedica a vetllar per la bretxa salarial?”, va plantejar l’activista feminista.

Càrrega de la prova

Alís va subratllar especialment com un avenç el fet que s’inverteixi la càrrega de la prova i passi a ser el presumpte discriminador qui hagi de demostrar que no ha discriminat. “És una cosa molt favorable per garantir la defensa dels drets de les víctimes. Només donant indicis ja podrà posar en coneixement una desigualtat, i això reforça l’empara”, va asse­nyalar. Igualment, veu com “un pas endavant” que es declari nul un acomiadament i la persona víctima de discriminació s’hagi de reincorporar a la feina. Un conjunt d’elements “positius per fer avançar el país en matèria d’igualtat”, segons Alís.

Parramon afirma que “Andorra és un país que avança molt ràpidament” en matèria social i indica que aquesta és “una llei que empara, perquè antigament era la víctima la que havia de demostrar que l’estaven discriminant”. “Ara denunciaràs i la part demandada haurà d’acreditar que no ho ha fet”, va apuntar, fet que beneficiarà dones, gent gran, persones amb discapacitat o el col·lectiu LGTBIQ. “Totes aquestes persones patien discriminació i no s’atrevien a denunciar perquè els tràmits eren llargs i feixucs i no arribaven fins al final”, va lamentar, celebrant que “ja no hauràs de fer 3.000 tràmits per demostrar que estàs sent discriminat”. “Serà l’empresa la que haurà de demostrar que no ets igual de capaç que una altra persona”, va dir.

Nazzaro va aplaudir que “es passi la responsabilitat a qui la té” i que siguin “les empreses qui hagin de demostrar que no es discrimini ningú”. “Hem de començar a conscienciar que això s’ha de fer així. El dia que aconseguim que a l’empresari li sembli greu com de malament quedarà més que no la sanció que li posaran haurem avançat molt”, va reblar. Antònia Escoda, portaveu d’Acció Feminista, va valorar de manera positiva “que si hi ha indicis de discriminació sigui el presumpte discriminador qui hagi d’aportar les proves”. “És un primer pas i ara s’haurà de veure com es plasma a la realitat”, va sentenciar, tot i que va mostrar reserves amb el fet que es barregi la dona amb la resta de col·lectius que poden patir discriminació quan hauria de tenir un tracte específic. A més, va recordar que “no podem parlar d’igualtat quan estem tutelades pel tema de l’avortament”. En aquest mateix sentit es va expressar la presidenta d’Stop Violències, que va assegurar que “si no parlem d’avortament la igualtat no es fa efectiva”. Cortés considera que “la llei és massa extensa i no s’ha fet valorant les necessitats”. Pel que fa a la càrrega de la prova, va demanar si passarà el mateix entre les dones que pateixen violència masclista o que han patit violacions. “Serà l’home aquell que haurà de demostrar que ha maltractat o violat?”, va qüestionar.