reportatge
La sardana, a la Unesco?
L’Agrupació Sardanista Andorrana està treballant amb les associacions catalanes perquè aquest ball tradicional pugui ser patrimoni immaterial de la Unesco. Mentrestant, ahir es va celebrar l’aplec de la capital amb menys assistència.
La sardana, a la Unesco?
L’Agrupació Sardanista Andorrana està treballant amb l’agrupació encampadana per demanar al Govern que promogui una campanya perquè la sardana sigui declarada patrimoni immaterial de la humanitat. “El projecte encara és incipient però hi estem treballant des de fa un temps i seguirem fent-ho”, va explicar el president de l’entitat, Dani Pérez. La iniciativa parteix de les colles catalanes, però van demanar ajuda a les andorranes perquè hi veien més possibilitats si es tramitava des d’aquí.
Mentrestant, el tradicional aplec de sardanes de les valls d’Andorra es va celebrar ahir, més aviat del que és habitual, ja que les dates no quadraven. “És una pena perquè sempre celebrem aquesta diada per Sant Joan però aquest any cau en diumenge i durant la revetlla molta gent ve aquí a tirar petards, així que segurament no estaria en condicions”, va indicar Pérez. La plaça del Poble és el centre neuràlgic on cada any es fa aquesta trobada i ahir es notava que hi havia menys gent. Segons l’organització, “si som 200 ja podem estar contents”. Tot i així, moltes colles de Catalunya no van fallar i van poder gaudir d’un dia dedicat al ball tradicional que a Andorra també gaudeix d’un gran seguiment. “El meu pare va ser el fundador de la sardana a Encamp. Als anys seixanta posava música amb el tocadiscos des de la finestra de casa i la gent sortia a ballar”, va recordar l’Enric Riba amb referència al seu pare, Guillem Riba.
L’agrupació aprofita aquesta festa per intentar captar nous membres, per això hi havia un estand on la gent podia inscriure-s’hi però també comprar tiquets per a un sorteig amb diferents lots, amb pernils o vins. “Ens permet finançar-nos una mica i també fa companyonia”, va reivindicar Pérez. Entre els assistents hi havia colles de Barcelona, Badalona, Organyà, Oliana o la Seu. L’Àngel i la Fina, de Reus, van comentar que “hem vingut vàries vegades. Ens agrada el país i sempre que podem ens hi escapem”. Al seu costat una de les expedicions més nombroses era la de Mollet del Vallès. “Cada any agafem un autobús i ens presentem aquí. Enguany som 58 i això que aquest dissabte hi havia sardanes al poble del costat”, va dir la Teresa. Amagats al final de tota la fila de cadires hi havia una parella de curiosos. Eren l’Alberto Augusto i la Isabel, dos residents portuguesos atrets per la sardana. “Ens agrada molt però no ens atrevim a ballar. Ens ho passem bé mirant-ho i qui si sap si aviat ho provem.”
El futur de la sardana és un debat encès entre els protagonistes. El Dani explica que gaudeix de bona salut perquè molts infants que la ballen de petits la recuperen quan són grans. Per contra, la Conxita creu que “és una tradició de quatre vells que quan ens morim ningú seguirà”. Per ella i per la Carme, “al país no li interessa que es ballin i fins i tot quan es fan vídeos de promoció, mai sortim”.