El Superior rebutja que BPA pagui a Miquel les cotitzacions a la CASS

BPA no haurà de pagar 554.008 euros a Joan Pau Miquel. L’ex-director general de l’entitat reclamava l’import que va satisfer a la CASS per les cotitzacions no declarades de la societat Landstreet. La sentència del Superior del 29 de maig passat dona la raó al banc i revoca la decisió de la Batllia, que havia fallat a favor de Miquel en el litigi per la caixa B. El tribunal afirma que “... no arribem a saber exactament que es retribuïa...” i que a BPA “... no li consta que en la facturació de Landstreet hi hagués cap mena de salari o retribució a empleats seus”. Per la qual cosa no s’ha justificat, segons la sentència, que el banc s’hagi enriquit “... gràcies a la seva intervenció desinteressada” com pretenia demostrar la representació de Miquel.

Un cop ja estava destituït i empresonat, l’ex-director general va demanar a la CASS per carta el maig i juliol del 2015 les cotitzacions de diversos treballadors de l’entitat “per primes variables d’assistència al Consell” que “incomprensiblement no van ser cotitzades en el seu moment”. Posteriorment va fer arribar dos xecs a la parapública, signats per un altre, pel valor de la quantitat que reclamava. La CASS va respondre amb una querella contra Miquel per presumptament haver defraudat a través d’una societat panamenya “fictícia” més de 40 milions. El 28 de gener del 2016 Miquel presenta una demanda a la Batllia contra BPA sol·licitant que se li abonin amb interessos els 554.008 euros que havia fet arribar a la CASS. El 30 de novembre del 2017 guanya en primera instància, una decisió recorreguda al Superior per BPA a principi d’any.

‘Caixa B’

La quantitat que demanava Miquel correspondria a les cotitzacions dels pagaments que es van fer a empleats per part de Landstreet en el període comprès entre el 2007 i el 2014. L’ex-director general afirma en la demanda, segons consta en la sentència, que “... per tal de no crear malestar entre la resta del personal, l’entitat BPA els pagava a part, fora del canal normal de pagament de salaris i primes...”. Considera, per tant, que el fet que ell assumís l’import de les cotitzacions impagades havia beneficiat BPA. Un extrem que el Tribunal Superior considera que no s’ha produït. En primer lloc, els pagaments per assistir al Consell “es feien d’esquenes de l’entitat i de la seva administració”. En aquest cas del departament de recursos humans, que liquidava i declarava a la CASS tot tipus de retribucions que rebessin els treballadors. El pagament es feia a través de la societat panamenya Landstreet, que després de cobrar de BPA distribuïa els diners entre els socis i determinats empleats. En segon lloc, “tampoc hi ha coincidència amb la denominació que justificava aquest pagaments...”, ja que tan aviat era a persones que “aportin clients a BPA” com “primes variables d’assistència [assessorament] al Consell” com “primes variables a directius”. La sentència conclou que no se sap que es pagava “i per tant no podem saber si era salari o “liberalitat” de l’entitat” [...] “o “liberalitat” exclusivament decidida pel Sr. Miquel, al marge de l’entitat”. BPA, finalment, no admet cap pagament que no es fes per les vies usuals on es declarava tot i era “un procediment molt transparent”.

La sentència conclou que no hi ha cap acord a BPA per pagar a través d’una via paral·lela i “no es pot concloure que s’ha vist beneficiada pel ‘gest’ del Sr. Miquel de voler regularitzar vuit anys més tard allò que només ell sabia que calia fer-ho”. El tribunal també el condemna a pagar les costes.

LES CLAUS

1-Societat panamenya

Els pagaments no es declaren a la CASS

Joan Pau Miquel fa arribar a la CASS dos xecs (emesos per una altre persona) per valor de més de mig milió d’euros per satisfer les cotitzacions no declarades per la societat Landstreet entre el 2007 i el 2014. La societat panamenya es considerada la caixa B de BPA.

2-Demanda

Miquel reclama els diners a BPA

L’ex-director general interposa una demanda contra l’entitat a principi del 2016 reclamant els 554.008 euros que va pagar en considerar que era responsabilitat del banc. La Batllia li dona la raó en el litigi per la caixa B. La societat BPA presenta un recurs al Superior.

3-Sentència

Ni que es pagava ni per què es pagava

El Superior eximeix BPA del pagament reclamat i i condemna Miquel a pagar les costes en considerar que ni se sap que es retribuïa ni per què es retribuïa a través de Landstreet a determinats empleats. BPA no és responsable dels pagaments per un canal paral·lel.