Justícia
Aval a l'expulsió d'una resident per conducta delictiva
El Constitucional considera que és una mesura “proporcionada” perquè tampoc té un arrelament important al país tot i viure-hi des que tenia 4 anys
Aval a l'expulsió d'una resident per conducta delictiva
El Tribunal Constitucional (TC) va paralitzar l’expulsió per cinc anys d’una jove resident portuguesa el mes d’abril passat, després d’acceptar a tràmit el recurs d’empara que havia presentat l’afectada al·legant que la mesura suposava una vulneració dels seus drets. Però ara l’Alt Tribunal ha acabat concloent que l’expulsió és una decisió “proporcionada” perquè s’ha donat l’equilibri entre els dos aspectes en qüestió en aquest cas: la salvaguarda de l’ordre públic i el dret al respecte de la vida privada.
La noia acumula diversos antecedents relacionats amb infraccions contra la salut pública: delicte major de venda a menor d’edat, delicte menor continuat de tràfic i contravencions penals per consum de droga. El 26 de març del 2013 va ser condemnada per cedir cànnabis a un menor d’edat i amb posterioritat va ser detinguda per cedir marihuana a un altre jove de menys de 18 anys. La justícia li va imposar penes de tres anys i sis mesos de presó (dels quals 9 mesos ferms) i un any i tres mesos de presó condicional. La recurrent va portar el cas a l’Alt Tribunal després que el Superior avalés la decisió del Govern del desembre del 2016 d’expulsar-la del territori nacional durant 5 anys. La jove es va assabentar de l’ordre governamental l’octubre del 2016, en entrar a la Comella, i va iniciar els tràmits per recórrer-la. Inicialment va obtenir una primera decisió judicial favorable perquè la Batllia (en una sentència del maig del 2017) va revocar l’expulsió considerant que era desproporcionada. Però el Govern va recórrer i la sala administrativa del Tribunal Superior va donar la raó a l’executiu i va anul·lar la sentència de la Batllia. L’afectada va formular llavors recurs d’empara al·legant que “dels seus 25 anys en portava 21 vivint al Principat”, on viuen els pares i una germana. A més, va al·legar que havien quedat enrere els problemes amb la justícia i que tenia una feina i s’havia inscrit al centre d’educació bàsica d’adults per tal de treure’s el graduat en segona ensenyança.
L’argumentació del Govern, per contra, expressava que la noia havia fet cas omís dels advertiments que si li havien fet pels problemes amb la justícia i que, a més, no s’apreciava “un arrelament familiar suficient que permetés desvirtuar l’expulsió ordenada”. L’executiu ho justificava adduint que no té familiars al seu càrrec ni tampoc havia tingut mai una activitat laboral al país. Per tant, concloïa que no hi havia una vulneració al dret al respecte a la vida privada i familiar, recollit al Conveni per la salvaguarda dels drets humans, “ja que la recurrent no té uns lligams personals, familiars i laborals d’entitat suficient per permetre que la protecció de l’ordre i de la seguretat pública no operin”.
La sentència
En la sentència, el Constitucional sosté en primer terme que són els tribunals ordinaris els que han d’apreciar o no la proporcionalitat, mentre que el seu paper és el de garantir que la decisió no sigui “arbitrària, irraonable, il·lògica o absurda”. En aquest sentit, posa en relleu que hi ha una discussió entre la primera i la segona instància perquè el que la Batllia va jutjar desproporcionat per al Superior és, per contra, proporcionat. El TC, però, s’acaba alineant amb la tesi del Superior: “atès el caràcter reiterat de la infracció, dels diversos avisos efectuats a la recurrent i l’absència de familiars al seu càrrec, la mesura d’expulsió realitza un just equilibri entre la salvaguarda de l’ordre públic i el dret al respecte de la vida privada i ha de ser considerada com a proporcionada, i per tant fonamentada en dret”. La sentència no imposa cap condemna en costes atès que la recurrent hauria acreditat la situació de pobresa.