Llei del cos d'educació
El cap de Govern assegura que el retir als 60 dels mestres no suposarà “un gran sobrecost”
El cap de Govern assegura que el fet que els funcionaris d’Educació es puguin retirar als 60 anys “no suposa un gran sobrecost per a l’administració”
El cap de Govern, Toni Martí, va defensar ahir que el fet que a partir d’ara, amb l’aprovació de la llei d’Educació, els mestres es puguin jubilar als 60 anys “no suposarà un gran sobrecost per a l’administració”. Segons el dirigent, el fet que la jubilació a aquesta edat sigui de caràcter voluntari i que l’esperança de vida que hi ha actualment sigui més llarga, són factors condicionants perquè no suposi una despesa inassumible. Martí va assegurar que “no crec que hi hagi massa gent que s’hi aculli [a la jubilació als 60]”, i va afegir que “per això també defensàvem que la jubilació fos simplement voluntària i no obligatòria”. El cap de Govern va recordar que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) no abonarà la pensió dels treballadors de l’Educació fins als 65 i que els diners per a pagar els que es jubilin abans sortiran de la seva mútua i del Govern.
En aquest sentit, Martí, que va participar en els actes finals per commemorar els quaranta anys d’Escaldes, va explicar que s’han fet unes simulacions que constaten que la mesura és assumible. No obstant això, va precisar que tot dependrà dels nous salaris quan substitueixin la gent que es vulgui retirar a aquesta edat, de la mútua i de quin serà el sou que tenen els que es jubilen. En qualsevol cas, Martí va reiterar que la possibilitat de jubilar-se als 60 dona resposta a les demandes dels mestres, i que “és una manera de renovar i de motivar l’administració en el bon sentit”.
Cossos Especials
Martí va expressar que s’havia de complir la Llei de la Funció Pública de l’any 2000 i que els canvis “s’haurien d’haver fet fa molts anys, perquè era l’únic cos on no s’havien fet”. Els altres cossos especials ja fa anys que tenen el règim especial de jubilació, que segons Martí “ve marcat per una tradició i per tant s’han de jubilar als seixanta anys amb caràcter obligatori”. En canvi en aquest cas “fem una aposta perquè [Educació] s’havia d’assemblar d’alguna manera també als altres cossos especials”.
La festa dels escaldencs
La plaça dels Coprínceps, el Parc de la Mola i l’aparcament del Pouader d’Escaldes es van emplenar ahir de gom a gom per clausurar el darrer dia de celebracions pel quarantè aniversari de la parròquia. Els assistents van poder gaudir de jocs en família, una ballada de sardanes, l’actuació de l’Esbart de Santa Anna i un bon plat d’arròs de muntanya. Per als més menuts es van preparar diverses activitats, entre d’altres, un circuit de trànsit viari i diversos jocs. A la tarda, el concert a càrrec del grup Love it va tancar el darrer dia de festa. La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, va celebrar l’èxit de participació en les diverses activitats, “jo mateixa m’he desplaçat a tots els actes i penso que han anat molt bé”. Marín va indicar que el dia més protocol·lari va ser dijous, quan es va presentar el primer capítol de les cròniques d’Escaldes, “tot i ser un acte institucional també hi havia molta gent”, i va manifestar que des del comú es van mostrar “molt satisfets” perquè “és un honor celebrar aquests 40 anys de la parròquia”. Durant l’actuació de l’esbart de Santa Anna es va poder veure el cap de Govern i excònsol d’Escaldes, Toni Martí, que va felicitar l’equip del comú per la commemoració de l’efemèride, “felicito aquesta iniciativa perquè em sembla un bonic homenatge”, i va destacar la “mentalitat nacionalista” de la parròquia escaldenca. Martí va remarcar que la celebració ha pogut comptar amb el testimoniatge d’alguns dels fundadors de la parròquia, un fet que potser no s’hauria pogut fer si s’hagués celebrat el cinquantè aniversari, perquè “ja tenen uns quants anys”. Finalment, el plat del dia va ser l’arròs de muntanya que van ela- borar vuit cuiners dirigits pel valencià d’origen i escaldenc d’adopció, Abundi Monterde, “en total crec que prepararem unes dues mil racions d’arròs de muntanya”. El xef va explicar que l’arròs es va començar a cuinar pels volts de les set del matí i es va allargar fins a la una del migdia. “A les set del matí hem començat a preparar-ho tot, tenim set paelles i cada una la fa una persona”, va dir. El cuiner va expressar el seu orgull per poder participar en un acte tan sonat, “fa anys que vinc a preparar l’arròs de muntanya, però sempre és especial perquè em sento orgullós de ser escaldenc i sobretot perquè en dies com avui veig la germanor de la gent d’Escaldes”. Cap a les dues, centenars de persones van fer cua per poder degustar un plat d’arròs.