L'A veta noves afiliacions per protegir el pacte amb el PS

La jornada prèvia a la votació de l’assemblea dels liberals sobre l’acord amb el Partit Socialdemòcrata per formar coalició per a les pròximes eleccions arriba marcada pel vet de l’executiva a l’entrada de nous militants. La setmana passada un grup de simpatitzants, bona part dels quals havien estat militants anteriorment al Partit Liberal, va presentar el formulari d’inscripció per afiliar-se a L’A. El grup, en total, acabaria sent superior a una vintena, tot i que l’entrada va ser esglaonada i no s’incorporaven de cop. La direcció va decidir no acceptar les noves sol·licituds, segons fonts properes al cas, per la sospita que els peticionaris eren manifestament contraris al pacte amb el PS per anar junts a les generals dins de les llistes territorials. Per aquest motiu, l’executiva no va donar curs a les demandes d’inscripció, sense aportar cap justificació legal que ho impedís.

La direcció, segons altres fonts del partit, volia evitar que aquests nous militants fossin presents a l’assemblea d’avui i poguessin manifestar públicament la seva oposició al pacte amb els socialdemòcrates. La direcció, coneixedora de les discrepàncies d’una part dels simpatitzants que veuen el pacte amb el PS com una aliança contra natura, han preferit impedir que el nou bloc pugui prendre la flama de la rebel·lió contra el pacte i que pugui fer que tots els contraris, que fins ara han portat les queixes de forma interna, manifestin públicament el seu rebuig.

El pes dels nouvinguts

L’estructura amb la qual han quedat els liberals després de la sortida dels aliats de Sant Julià i la Massana (Unió Laurediana i Ciutadans Compromesos) és de mínims, segons les mateixes fonts, i avui es calcula que podrien assistir un centenar de persones. El pes de l’arribada de dues desenes de militants tindria impacte, especialment si són crítics amb l’estratègia de l’executiva de compartir llistes amb els socialdemòcrates.

El segon punt polèmic de la reunió d’avui es troba en els recels que ha aixecat la manera com l’executiva ha plantejat la pregunta per a l’acord amb els socialdemòcrates. La direcció ha evitat fer una consulta directa sobre si la militància avalava o no l’acord, decisió que segons les fonts consultades demostraria que no tenen clar que la majoria dels liberals hi estiguin a favor, i s’ha optat per una fórmula per evitar problemes. L’executiva preguntarà als assistents si es dona llum verd als comitès parroquials perquè decideixin si arriben o no a un acord amb el PS. Per tant el vot negatiu és complicat, segons aquestes fonts, perquè no s’estarà avalant o vetant el pacte, sinó el dret dels comitès parroquials a decidir sobre l’acord. Per tant no hi haurà un plebiscit, i aquells que vulguin oposar-se al pacte ho hauran de fer quan cada comitè el debati.

DOBLE NACIONALITAT O VOT DELS RESIDENTS COM A ARGUMENTS CONTRA EL PACTE

El grup d’aspirants a militar al Partit Liberal consideren, segons fonts properes al cas, que hi ha una sèrie de punts del programa socialdemòcrata a les eleccions que fan inviable un pacte. Critiquen que els liberals plantegin als seus simpatitzants que votin en els pròxims comicis per candidats del PS que defensen la doble nacionalitat, el vot dels residents a les comunals, la rebaixa dels anys per accedir a la nacionalitat, l’eliminació de les circumscripcions parroquials, la legalització de l’avortament, l’augment d’impostos, una major integració a Europa... i tota una seguit de propostes que són contràries al que el partit ha estat postulant fins ara. La direcció liberal va decidir fer coincidir la votació sobre l’acord amb el mateix dia que ja havien establert els socialdemòcrates per posar el pacte a debat i la votació amb la seva militància. Una part de l’afiliació liberal considera que el partit s’ha vist arrossegat pel comitè d’Encamp, que de forma unilateral va negociar i tancar un pacte amb el PS a aquesta parròquia per fer una plataforma conjunta per fer front a la llista demòcrata. I l’acord encampadà va néixer, segons les fonts liberals consultades, de les sinergies entre l’oposició al comú. La situació en d’altres parròquies és molt diferent, motiu pel qual la direcció tampoc podia obligar a un pacte global.