reportatge
El liberal discordant
Dels quaranta i escaig membres de Liberals d’Andorra que van estar presents a la votació sobre el pacte amb els socialdemòcrates només un va tenir una veu discordant. Jordi Cerqueda, fill de l’exsíndic Francesc Cerqueda, no veia bé el pacte a les territorials.
El liberal discordant
L’executiva liberal va preparar una escenografia a l’americana per a l’assemblea en què s’havia de decidir sobre el pacte amb el PS a les territorials en les properes eleccions. Cartrons de colors per votar com si fos el congrés dels republicans de Dakota del Sud. Blau per dir que sí, blanc per abstenir-se i vermell per al no. L’únic inconvenient va ser l’escassa assistència a la trobada. Si al congrés en què es va defenestrar Josep Pintat i es va enlairar Jordi Gallardo hi havia un centenar de persones (algunes de desconegudes per a molts militants), a la trobada de dimecres no arribaven a una cinquantena.
Cap dels tòtems històrics liberals hi era present, encara que alguns es podia dir que estaven representats pels fills. Guillem Forné, fill de l’excap de Govern Marc Forné, o Jordi Cerqueda, fill de l’exsíndic Francesc Cerqueda, eren a la sala. I precisament Cerqueda va ser el principal protagonista de la vetllada. En un congrés on tot estava preparat per ser aprovat a la búlgara el fill de l’exsíndic va posar la nota discordant. Entre el seguit d’intervencions en què es repetia que el fi justifica els mitjans i que la llei electoral obliga a aliances contranatura Jordi Cerqueda va fer una intervenció en què criticava el model del pacte amb el PS. Assegurava que podia entendre que es busqués un pacte amb els socialdemòcrates davant la previsió que en solitari la formació està abocada a quedar com una força intranscendent al Consell, però discrepava de la fórmula d’anar junts només a les territorial. Cerqueda va explicitar el que durant les últimes setmanes s’ha estat gestant en converses internes: com fer que l’electorat entengui que el seu vot es repartirà entre dos candidats que tenen propostes polítiques totalment oposades. Cerqueda va incidir, segons fonts liberals, que potser seria millor pactar una espècie de programa de mínims conjunts i fer una aliança global que tingui una mínima coherència.
La intervenció de Cerqueda va ser seguida per diferents membres del partit amb un posicionament totalment contrari. L’argument respecte al fet que l’única opció de tenir possibilitats de guanyar territorials és pactar amb el PS es va anar repetint entre els interventors. A l’hora de la veritat la votació va ser un petit llac de cartellets blaus aixecats i un sol de blanc (tot i que no és clar si va ser Cerqueda qui es va abstenir). La pregunta, segons les fonts, només podria aprovar-se sí o sí. No era un plebiscit sobre si s’havia de fer el pacte. Tan sols es preguntava si s’havia d’autoritzar les parròquies que vulguin que facin llistes conjuntes amb el PS. Els liberals, segons les fonts consultades, són conscients que el pacte no es pot fer a totes les parròquies. En algunes com Sant Julià o Canillo perquè no hi ha militants (un parell a cadascuna) i en d’altres perquè el perfil molt esquerrà dels representants del PS (la Massana i Ordino) fan molt difícil que el votant liberal tradicional ho accepti. A hores d’ara només es dona per fet a la capital, Escaldes i Encamp. La resta és complicat, tot i que no està totalment descartat.