tribunal superior
La fiscalia torna a demanar 30 anys de presó per a l'acusat del crim de Soldeu
La defensa diu que se’l vol condemnar perquè se’l va considerar culpable des del primer dia
La fiscalia torna a demanar 30 anys de presó per a l'acusat del crim de Soldeu
La fiscalia va insistir ahir a demanar trenta anys de presó per a l’únic acusat de l’assassinat d’un empresari rus en un hotel de Soldeu el 2004. El ministeri públic va defensar davant del Tribunal Superior el recurs presentat contra la sentència de Corts que va absoldre el presumpte autor del crim, un home de nacionalitat israeliana d’origen ucraïnès. I ho va fer insistint en el fet que els indicis que van provocar el processament de l’acusat són suficients per condemnar-lo sense tenir en compte el principi de la presumpció d’innocència.
Els fets jutjats van passar el 17 de desembre del 2004, quan l’empresari rus va rebre dues ganivetades mortals a la porta de l’habitació que ocupava en un hotel de Soldeu. El processat va ser detingut sis hores després en una habitació del mateix hotel i va restar durant un any a la Comella en règim de presó provisional. Va ser alliberat en complir-se el termini màxim d’internament preventiu, per l’allargament de la instrucció del cas. Ja en llibertat, va marxar al seu país i el dia del judici, el 14 de desembre de l’any passat, no es va presentar davant del tribunal.
La fiscalia, davant del Superior, va defensar una sèrie d’indicis que, segons el seu parer, en proven la culpabilitat. Es trobava al lloc dels fets en el moment de l’assassinat, disposava de l’arma (un ganivet que segons el ministeri públic hauria comprat en una armeria d’Andorra la Vella), tenia la capacitat física per enfrontar-se a la víctima, que era molt corpulenta, tenia les eines adequades per forçar la porta de l’habitació i va tenir la possibilitat de sortir a l’exterior de l’hotel per desfer-se del ganivet i de la roba que portava en el moment de l’atac. El ministeri públic també va recordar que al ganivet s’hi van trobar restes d’ADN de l’home assassinat.
La defensa del processat va demanar al Superior que ratifiqui la sentència de Corts i va lamentar que es considerés culpable el seu client des del moment que va ser detingut. “Era un bon sospitós però un mal culpable. I el problema és que se’l va considerar culpable des del primer dia i no es va fer res que pogués demostrar el contrari”, va dir.
El lletrat també va llistar una sèrie de fets que demostrarien la innocència del seu client o, si més no, que posarien en dubte que els indicis que hi havia contra ell es poguessin considerar una prova suficient per condemnar-lo. Segons l’advocat, ningú va veure l’acusat al lloc dels fets ni abans, ni en el moment, ni després de l’assassinat. Tampoc el va veure ningú ni sortir ni entrar de l’hotel per desfer-se de la roba i el ganivet, i la botiguera que va vendre l’arma del crim no el va reconèixer com a comprador. Tampoc troba normal que, de tractar-se d’un assassí a sou, es quedés a dormir a l’hotel, ni que tampoc li fessin proves d’ADN.