López culpa Pintat d'originar el col·lapse econòmic de Sant Julià

“Vostè ha generat en bona mesura el deute d’aquesta parròquia amb el projecte de Naturlandia. No va fer res amb tota la problemàtica de les urbanitzacions i ara no ha recollit ni tan sols les preocupacions del cònsol” cap a les transferències, va argumentar, i va plantejar que potser la seva actitud “maquiavèlica” és “la millor que ha trobat per intentar recuperar el consolat”. Unes acusacions que Pintat va rebatre amb un nou retret assegurant que “si realment un govern va girar l’esquena a Sant Julià va ser el seu”. “Que caigui en prejudicis i faci valoracions personals diu molt poc de vostè”, va lamentar. Acte seguit, va dir que entén “que no se senti còmode” després de la crisi al grup mixt. López també va retreure als consellers territorials de DA que no fessin costat a la cònsol de la capital, que juntament amb el de Sant Julià va rebutjar els criteris de distribució de les transferències, i als consellers d’UL i de la Massana que s’abstinguessin.

El cap de Govern, Toni Martí, i el conseller Miquel Aleix, de DA, van atacar López afirmant que “ha jugat amb l’Excel” per beneficiar amb les transferències les par­­ròquies on té interès electoral i van assegurar que és el model competencial del PS el que en alguns aspectes no compleix amb la Constitució. Víctor Naudi va donar suport a l’esmena a la totalitat a una reforma que va titllar de “mediocre”, mentre que els tres consellers liberals es van abstenir. La proposta del PS es va tombar amb els vots de DA, de Sílvia Bonet i dels consellers d’UL i la Massana.

Regular els secrets d’estat

El ple parlamentari d’ahir va acceptar prendre en consideració la proposició de llei de Liberals d’Andorra per regular la informació reservada i els secrets d’Estat. Gallardo va defensar que “no concebem un Estat amb secrets”, però va dir entendre les reserves del Govern i DA a aixecar el secret de la Uifand, l’Areb i la Inaf i a fixar el temps de protecció de la informació als cinc anys. Amb tot, va defensar el dret dels càr­recs electes a accedir a la informació, com també van fer tots els portaveus de l’oposició, que van denunciar les traves que han patit d’ençà de l’esclat de la crisi BPA. Gili va assegurar que “l’accés a la informació ha estat complicat” i Naudi va deplorar que “Govern ha menystingut amb prepotència un dret constitucional”. Pintat va destacar que els organismes sovint s’han acollit al dret a no declarar per no revelar informació. La consellera de DA Maria Martisella va demanar que es regulin també les filtracions.

Nous centres d'ensenyament

El ministre d’Educació, Eric Jover, va afirmar que la nova llei d’ensenyament superior que es va aprovar ahir “facilitarà” l’arribada de nous projectes educatius, i en aquest sentit va anunciar “bones notícies” que es concretaran “els pròxims mesos”. Els consellers Pere López i Víctor Naudi, però, es van queixar justament de la simplificació administrativa pel fet que es puguin obrir centres privats només amb una autorització del Govern i van defensar que s’haurien d’aprovar per llei. El ple va donar llum verd a la llei amb l’únic vot en contra de Naudi i va aprovar per unanimitat la de l’UdA.

L'OPOSICIÓ REBUTJA LA LLEI D'HABITATGE PER INEFICAÇ I TOVA

Els partits de l’oposició en bloc van rebutjar ahir el projecte de llei d’habitatge presentat pel Govern que té l’impost als pisos buits com a punt més destacat. Totes les formacions van criticar-la per ser poc efectiva i poc ambiciosa. El conseller del grup d’UL i els independents de la Massana Joan Carles Camp va ser taxatiu a l’hora d’afirmar que “la llei no aconseguirà de cap de les maneres” treure més pisos al mercat de lloguer i va assegurar que la taxa “tindrà poc impacte”. Segons va explicar, el principal problema és la bossa d’immobles –que va xifrar en un miler– que els no residents tenien en lloguer i han bloquejat per “por” arran de l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, i en aquest cas va apuntar que la solució passaria pels convenis bilaterals amb els estats. Per altra banda, va sub­ratllar que no es compleixen els requisits d’estabilitat i de tran­quil·litat econòmica necessària perquè els empresaris s’animin a fer promocions de pisos de lloguer. “Avui hi ha certes inversions que no fan el pas”, va dir. El conseller del PS Gerard Alís va criticar en primer lloc la improvisació amb què s’ha respost a la problemàtica i va criticar que “no veiem mesures eficients a curt termini”. “L’única mesura contundent que ha fet Govern en el tema de l’habitatge és desmantellar el departament d’Habitatge”, va exposar. Una queixa que va compartir el conseller liberal Ferran Costa, alhora que va denunciar que “s’ha passat un text legal per servir de pretext que s’ha fet alguna cosa però difícilment resoldrà aquesta xacra”. Costa va lamentar que “s’ha fet tard” i va criticar “la falta de previsió total i absoluta”. El parlamentari va qüestionar que l’impost als habitatges desocupats tingui efecte perquè “no serà cap problema per a l’economia domèstica dels propietaris que els volen seguir tenint desocupats”. “És poc ambiciosa. Cal ser molt més efectiu”, va reblar. De la seva banda, el conseller d’SDP, Víctor Naudi, va declarar que “és un projecte de llei de cara a la galeria” que “no aborda punts essencials” com ara rebaixar la cessió econòmica que es paga als comuns. A més, va remarcar que la taxa “l’únic que farà és tindre l’efecte contrari a la creació de noves promocions de lloguer”, ja que “crearà pors i reticències i podria tindre l’efecte contrari”.