transport aeri
Els informes tècnics rebutgen un aeroport nacional a la Rabassa
Els informes tècnics encarregats establien que no es reunien les condicions per situar la infraestructura només dins de territori andorrà
Els informes tècnics demanats pel Govern i el Consell General establien la inviabilitat de situar un aeroport a la Rabassa, exclusivament dins del territori nacional. La inviabilitat arriba per la manca de prou terreny per fer la pista d’aterratge mínimament recomanada, que necessitaria 1,9 quilòmetres de llarg si es pretén que puguin aterrar les naus de transport aeri europeu de passatgers. L’informe explicita que la solució només podria passar perquè una part de la pista d’aterratge estigués en territori espanyol i es convertís en un aeroport binacional.
Els estudis sobre l’aeroport a la Rabassa daten de final dels vuitanta i principi dels noranta. Els treballs els van fer experts espanyols i francesos i estudiaven tres alternatives diferents. La primera treballava una opció de pista de 950 metres, la segona de 1.250 i la tercera de 1.900. Només la tercera opció, però, permetia l’aterratge d’aeronaus de tipus xàrter de fins a uns 200 passatgers. Els grans avions de passatgers no podien ser previstos en cap de les opcions. La primera, de 950 metres, significava crear gairebé un aeròdrom on fins i tot alguns avions privats no podrien aterrar, i la segona, de 1.250 metres, permetia plena utilització d’avions privats i de vols regionals amb aparells no gaire grans.
L’alternativa de la pista amb 1.900 metres de llargada també incloïa advertències perquè l’informe especifica que s’hauria de treballar amb les companyies aèries els diferents tipus d’aproximació (depenent d’on arribés el vol), perquè podien existir limitacions pels corrents i per la situació meteorològica. Concretament les aproximacions des de l’oest es consideraven no aptes per a les aeronaus grans.
Cent deu hectàrees
El projecte, segons recull l’informe tècnic, requeriria “ocupar prop d’unes 110 hectàrees de terreny pels treballs d’anivellament”. Del terreny global per anivellar hi ha unes 80 hectàrees que estarien dins del territori espanyol i unes trenta a l’andorrà. El projecte comptava, però, que tota la part d’infraestructura construïda (els edificis necessaris) s’aixecaria dins de territori andorrà. Una vegada l’aeroport estigués acabat l’ocupació de territori espanyol seria d’unes 35 hectàrees. L’opció d’una pista més petita amb 1,2 quilòmetres comportava que un cop acabada l’obra la part que quedaria al país veí seria d’una vintena d’hectàrees.
El cost global del projecte era, transformat ara en euros, superior als seixanta milions. Les opcions d’una pista amb 950 metres comportava que el cost de l’aeroport fos de 25 milions i amb l’opció d’1,2 quilòmetres s’arribava als 48 milions. Cal recordar que aquests estudis es basaven en preus de construcció de principi de la dècada del 1990. L’informe afegeix que en qualsevol cas cal instal·lar-hi un sistema d’aproximació a l’aterratge.
LA CAMBRA INICIA UN ESTUDI SOBRE LA VIABILITAT D'UN AEROPORT DINS D'ANDORRA
La Cambra de Comerç ha encarregat un estudi sobre la viabilitat d’instal·lar un aeroport en territori andorrà. El treball inicial tindrà un cost d’uns 30.000 euros que haurà de determinar quina llargada de pista es podria habilitar al país tenint en compte la seva geografia, els pendents i quin tipus d’avions hi podrien aterrar. Aquest informe està previst que vegi la llum a la tardor i serà elaborat per empreses relacionades amb Airbus. En cas que el primer treball obri la porta a la viabilitat del projecte, es passaria a una segona fase i es podrien arribar a demanar fins a dos informes més. En total, la Cambra ha previst que pot gastar fins a 100.000 euros pels tres escrits. En cas d’un veredicte negatiu a la primera fase, l’estudi es quedaria al calaix. La idea de recuperar la possibilitat de fer un aeroport en territori nacional va arribar del recentment elegit president de la Cambra, Miquel Armengol. El president de l’entitat entén que la proposta que ha presentat hagi generat “sorpresa”, ja que “ningú s’imagina que sigui factible”. Armengol ha vist els informes sobre l’aeroport de la Rabassa que expliciten la necessitat de tenir una part de la infraestructura dins d’Espanya, però considera que hi ha opcions viables geogràficament.