La crisi dels liberals acaba amb la dimissió de la vicepresidenta

El comitè liberal escaldenc estava dividit en dos blocs. D’una banda França Riberaygua, Josep Pubill o Eduard López Mirmi formaven part d’un grup. De l’altra hi havia Marc Magallón, Higini Martínez o Alfons Clavera. Aquest segon col·lectiu va agafar les regnes del comitè i van encapçalar la llista per a les últimes comunals. Bona part dels integrants del primer grup estaven fora del partit, però França Riberaygua va ser elegida per Jordi Gallardo per formar part de l’executiva. Això va crear un fort enfrontament entre el comitè escaldenc, que havia proposat una sèrie de candidats entre els quals no hi havia Riberaygua, i la direcció del partit (quan encara estaven dins UL i CC).

L’escissió, però, va canviar les tornes. Riberaygua es va mantenir dins l’executiva com a vicepresidenta, però la direcció i el comitè escaldenc van recuperar la bona sintonia. La vicepresidenta era conscient, segons diverses fonts, que si volia tenir opcions clares d’estar en un lloc elegible dins de la llista nacional havia de ser designada pel comitè escaldenc. I els actuals responsables no tenien cap tipus d’intenció, ja que les relacions són pràcticament inexistents. El grup d’afins a Riberaygua que estaven fora del partit van presentar conjuntament la petició per afiliar-se a la formació, que coincidia amb la fi del mandat de l’actual comitè escaldenc. Eren vuit, però n’hi havia altres disposats a entrar. Els responsables del comitè sabien, segons diferents fonts, que la voluntat era incorporar els nous afiliats perquè acabaven decantant la balança en contra de l’actual direcció.

La direcció del partit d’àmbit nacional va rebutjar les inscripcions com a afiliats, en la línia del que volia el comitè escaldenc, al·legant que s’havien de formalitzar després de l’assemblea, on s’havia d’acceptar el pacte amb el Partit Socialdemòcrata. La major part dels aspirants a afiliats eren contraris al pacte, tot i que Riberaygua era favorable. Aquesta circumstància feia coincidir els interessos de les dues direccions, tot i que, segons les mateixes fonts, no tenien cap instrument legal per vetar l’afiliació. A més, els nous militants, i la direcció nacional no hi va pensar, no podien boicotejar el pacte perquè necessitaven sis mesos de militància per poder votar.

El rebuig va ser el desencadenant que Riberaygua, qui no ha parat de queixar-se del menysteniment que rep per part d’alguns membres de l’executiva i de Toni García, presentés la dimissió, en entendre que la formació no respecta la legalitat i que actua de forma arbitrària.

EUSEBI NOMEN IMPULSA EL PARTIT CANDIDATURA SOBIRANISTA

L’ex-conseller general Eusebi Nomen ha impulsat Candidatura Sobiranista, un partit que té el rebuig a l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea com a punt més destacat. Nomen va declinar ahir fer declaracions sobre la nova força política en espera de realitzar una presentació pública, de manera que es desconeix qui més forma la candidatura, que de moment té l’exparlamentari com a única cara visible. Nomen va ser candidat d’Andorra pel Canvi (ApC) l’any 2009 i va ser president del grup parlamentari d’ApC durant el Govern de Jaume Bartumeu, fins al 2011. Nomen està allu-nyat de la vida política des de llavors, tot i que ha seguit implicat en l’esfera pública. En aquest sentit, arran de l’esclat de la crisi de BPA, l’any 2015, va ser un dels impulsors de la cooperativa bancària Raiffeisen, que va presentar una demanda contra el procés de subhasta de Vall Banc engegat per l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). Demanda que va acabar sent refusada pel Tribunal de Batlles el novembre del 2016. El president d’SDP, Jaume Bartumeu, va valorar ahir l’entrada en escena del partit promogut per Nomen situant-lo a la dreta i vinculant-lo amb el nou corrent d’opinió Virtus Unita, presentat recentment. “Hi ha hagut un polític andorrà que ha declarat de constituir un partit. De moment només hi ha una persona i partits unipersonals fins ara no n’he conegut”, va ironitzar l’excap de Govern, que va instar a veure “si va de bracet amb els abanderats del Virtus Unita o no”. Tot i així, “tot apunta que és una proposta una mica conservadora”, va concloure.