Lamela rebutja lliurar Besolí perquè sigui jutjat a Andorra

Lamela, en l’aute de tancament de la instrucció del cas al qual ha tingut accés el Diari, estableix que “Espanya té jurisdicció per conèixer els fets investigats en la present causa, i per tant aquest jutjat és competent per a la seva instrucció”. La jutge recull que, segons el dret espanyol, “el culpable serà igualment castigat encara que el delicte del qual provenen els béns, o els actes penats en els apartats anteriors, hagin estat comesos parcialment o totalment a l’estranger”. Cita el Tribunal Suprem en una sentència on suggereix que “el delicte de blanqueig es troba sotmès a un incondicionat criteri de persecució extrater­ritorial, equiparant la tutela penal de l’equilibri del sistema financer a la que reclamen altres béns jurídics d’inqüestionada validesa per a la comunitat internacional”. Lamela afegeix que “a més, en els autes presents, no tots els actes de blanqueig es van cometre fora d’Espanya, ja que el destí d’algunes de les transferències realitzades a través de l’entramat societari i persones físiques de l’organització ha acabat a Espanya, més en concret a comptes del senyor Rosell i la seva esposa, la senyora Pineda”. En l’aute de processament s’acusa Besolí de ser la segona peça més important en la trama de suposat blanqueig a través de les societats de les quals era administrador. La primera societat és Arvenel International Limited, empresa constituïda a les Illes Verges, segons un informe de la policia andorrana i de la qual el beneficiari real seria l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol Ricardo Teixeira. La segona seria Itasca Holding, una mercantil panamenya, i la tercera Bonus S. L., que suposadament comparteix amb el seu germà i que va ser constituïda a Andorra.

La magistrada Carmen Lamela acusa Besolí d’haver rebut en aquests comptes diners provinents de diferents societats, relacionades amb la resta d’acusats de la trama que suposadament tornaven a marxar cap a d’altres, mètode pel qual es completava el blanqueig de capitals. Per exemple, a la societat Itasca Holding Besolí hauria rebut 4,6 milions directament de l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol Ricardo Teixeira, i el mateix directiu retira diners i fa pagaments a Suïssa i els EUA.

ACUSACIÓ CONTRA EL CUNYAT DE BESOLÍ, PEDRO RAMOS

L’acusació cap al suposat grup del qual formaven part Ricardo Teixeira, Sandro Rosell i Joan Besolí es basa en el fet que el brasiler, com a president de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) va firmar un contracte amb una empresa àrab per comercialitzar 24 partits amistosos de la selecció nacional. Suposadament el grup àrab (ISE) va pagar sota mà uns 15 milions d’euros, dels quals Teixeira va rebre 8,3 i Rosell 6,5. Una empresa (Uptrend) de l’expresident del Barça va firmar amb ISE un dia abans de la signatura del contracte entre la CBF i ISE, un contracte d’intermediació pel qual si s’aconseguia tancar l’acord dels amistosos cobraria 8,3 milions d’euros. Els diners es van pagar en comptes d’Andorra relacionats amb Rosell i Besolí. Aquests comptes suposadament enviarien després diners a Teixeira i persones del seu entorn que feien de testaferros. Lamela també considera que el cunyat de Besolí, Pedro Ramos, formava part de la trama. Concretament l’acusa d’haver rebut 1,1 milió d’euros de societats de Rosell en comptes d’Andorra. I provinents de Teixeira havia rebut més de 400.000 dòlars i 57.000 euros que se suposa que eren per a ell i el seu cunyat Besolí. Ramos també està suposadament involucrat en la trama, en rebre diners en comptes, pel cobrament d’uns 5 milions d’euros que hauria pagat Nike per aconseguir el contracte per vestir la selecció brasilera. Un dels exemples de com funcionava el blanqueig, segons Lamela, s’explica amb els comptes de la societat andorrana Bonus administrada per Besolí. Bonus rep directament transferències d’Uptrend (la societat de Rosell intermediària en l’operació amb la CBF) per valor d’uns 450.000 euros. Sobre un dels comptes en els quals es reben els diners, Ricardo Teixeira (llavors president de la Confederació Brasilera) i la seva dona, Ana P. Rodríguez, tenien vinculades dues targetes Visa Platinum.