El PS supera DA en intenció de vot i L'A cau al tercer lloc

El Partit Socialdemòcrata (PS) seria el partit més votat si ara se celebressin eleccions generals. La formació liderada per Pere López passaria per davant del partit que ocupa actualment l’executiu, Demòcrates per Andorra (DA), i de Liberals d’Andorra (L’A), que cauria al tercer lloc. Així ho reflecteix l’enquesta d’opinió política del primer semestre del 2018 feta pública ahir pel Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES). El director del CRES, Joan Micó, va explicar que un 11,7% dels ciutadans amb dret a participar als comicis triaria els socialdemòcrates, mentre que un 11% dels electors es decantaria per DA. Els liberals obtindrien un 7,1% del suport, seguits de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), que es quedaria amb un 2,5% dels vots.

Unes xifres que contrasten amb les del mateix sondeig polític del 2017, quan els demòcrates ocupaven el primer lloc en intenció de vot amb un 11,6%, L’A el segon amb un 8,4% i el PS la tercera plaça amb un 6,4% del suport total. En aquest sentit, cal tenir present que l’enquesta es va realitzar entre el 4 i el 21 de juny, quan “ja s’havia dit que hi havia un pacte polític entre el PS i els liberals”, va assenyalar Micó. Un fet que podria haver perjudicat el resultat de la formació liderada per Jordi Gallardo al Consell General.

Decidit un terç dels votants

En tot cas, l’enquesta reflecteix que la suma de tots els electors amb el vot decidit representa el 32,9% dels andorrans. És a dir, només un terç dels votants té clar a hores d’ara la formació per la qual es decantaria en uns hipotètics comicis generals, mentre que el 43,5% dels electors no tenen decidit el vot o bé no volen fer pública la seva preferència política. Micó va apuntar que “segurament hi ha molta proporció de vot ocult de gent de dretes”.

Així mateix, l’enquesta del CRES també revela que aquells que van votar per Demòcrates per Andorra a les darreres eleccions són els més indecisos, amb un 42,5%, seguits dels electors de Liberals d’Andorra, amb un 35%, i dels del PS, amb un 34,3%. Per contra, els que amb més proporció tornarien a votar el mateix partit que el 2015 són els d’SDP, amb un 70,6%, tot i que un 13,8% dels seus antics votants reconeixen que ara optarien pel PS i un 8,8% pels liberals.

Dels que van votar DA, un 37% repetiria, un 6,7% passaria als socialdemòcrates i un 4,3% a L’A. En el cas dels electors de L’A el 2015, un 41,1% tornaria a donar suport al partit de Gallardo i un 24% votaria en blanc. Finalment, un 55,9% dels antics electors del PS repetiria, mentre que un 5% votaria per Demòcrates per Andorra. Pel que fa als nous votants, un 11,8% es decanta per DA, un 9% per L’A, un 6,5% pel PS i un 2,4% per SDP. Quant a les expectatives que tenen els enquestats sobre el partit o coalició que guanyaria si ara se celebressin les eleccions generals, destaca que el 38% assenyala Demòcrates per Andorra com a força guanyadora. En segon lloc se situen Liberals d’Andorra amb un 8,8%, seguits del Partit Socialdemòcrata amb un 5,5%.

La gestió de govern suspèn

D’altra banda, l’enquesta política del CRES també avalua la gestió que ha fet el Govern de Toni Martí des de les últimes eleccions del març del 2015. Els andorrans la puntuen amb un 4,84. Una xifra que representa una lleugera millora en comparació amb el sondeig del 2017, quan l’executiu va rebre una valoració del 4,77.

Igualment, segons les dades de l’enquesta, l’oposició al Consell General també suspèn, si bé tots els grups tenen millors puntuacions respecte del 2017. El PS obté un 4,90, SDP un 4,57 i Liberals d’Andorra un 4,55. L’oposició del grup d’Unió Laurediana i Independents de la Massana es queda amb un 4,29 i Sílvia Bonet amb un 4,54.

Situació política regular

En aquest sentit, el 49,4% dels andorrans qualifiquen la situació política general del Principat de regular, un 25,5% de dolenta o molt dolenta i un 21,5% de bona o molt bona. Els principals problemes polítics per als enquestats són la manca de projecte i que els polítics no miren pel país.

NACIONALITAT PER LLARGA RESIDÈNCIA

L’enquesta política del Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES) també revela algunes de les dades demogràfiques dels andorrans. El 59,7% dels enquestats amb la nacionalitat del Principat va néixer a Andorra, mentre que el 40,3% dels andor­rans van néixer fora. En aquest sentit, d’aquells que no han nascut al Principat i tenen la nacionalitat, pràcticament la meitat, el 47,6%, la va obtenir per residir més de 20 o 25 anys al país. El 26,1% va fer-se andorrà a través del matrimoni i el 14,7% per haver cursat els estudis obligatoris a Andorra. Finalment, el 8,9% va obtenir la nacionalitat per ascendència familiar.