Augmenta el nombre de ciutadans que se'n va a viure a l'Alt Urgell

El trànsit d’habitants d’Andorra cap a la Seu d’Urgell s’ha incrementat en els últims mesos. El canvi no només té lloc per la cerca de pisos de lloguer molt més econòmics, sinó, segons diverses fonts immobiliàries andorranes i alturgellenques, també inclou operacions de compra. La crisi dels pisos de lloguer que s’està vivint, amb un increment constant dels preus, estaria encaminant el model andorrà cap al de Mònaco. Els immobiliaris destaquen que està en un estadi molt inicial, però tots els indicadors i les previsions van en aquesta línia. El model monegasc es basa en el fet que dins del territori nacional bàsicament viuen els rics (generalitzant), mentre que la majoria de la població té els pisos en pobles francesos propers a la frontera. Aquesta tendència és la que, segons les fonts consultades, es preveu per als propers anys, quan el nombre de gent d’Andorra que passi a viure a l’Alt Urgell vagi in crescendo. El problema no se circumscriu al fet que cada vegada menys treballadors poden assumir els costos de l’arrendament a Andorra, sinó que no hi ha perspectiva de noves construccions d’habitatges de lloguer.

El poc moviment que hi ha en el sector de la construcció està vinculat a habitatges d’alta gamma, dels quals hi ha una gran demanada. El nombre de residents passius no ha parat d’augmentar i els pisos d’alt estànding i les cases tenen sortida per a la gent que no necessita demanar un crèdit. Els immobiliaris consultats comenten que el sistema financer nacional continua posant molts problemes per concedir préstecs a l’habitatge. El nombre de requisits i garanties és tan gran que pràcticament no hi ha operacions.

El trasllat cap a l’Alt Urgell s’explica fàcilment amb xifres. Els preus de lloguer a Andorra ja s’han situat, segons les fonts consultades, en el doble que els de l’Alt Urgell. En termes concrets, el preu del metre quadrat al Principat es troba prop dels deu euros, mentre que a la Seu és de cinc. Fins i tot en pobles una mica més petits de la comarca es podrien trobar lloguers a un cost per metre quadrat més reduït. A efectes pràctics, segons els immobiliaris de les dues bandes, un pis de 90 metres quadrats i tres habitacions s’està llogant a uns 450 euros a la Seu. Un habitatge similar a Andorra costa uns 900 euros i fins i tot no seria fàcil trobar-lo a aquest preu a Andorra la Vella o a Escaldes.

El fenomen del trasllat ja va tenir lloc a la part final del boom del totxo. La gran diferència dels dos períodes es basa en l’objectiu de la marxa. Entre el 2003 i el 2004 els preus de compra havien pujat tant a Andorra que es va produir un flux de compra d’habitatges a l’Alt Urgell per part de residents. Pels volts del 2005 els preus ja havien pujat moltíssim a la Seu d’Urgell i al mercat no li va donar temps d’estabilitzar-se, ja que va arribar la crisi el 2007 al sector immobiliari. Aquest cop el trasllat de residents cap a l’Alt Urgell és fonamentalment amb l’objectiu de trobar habitatges de lloguer a millor preu i les compres continuen sent minoritàries. Els immobiliaris avisen que durant els propers anys es podria produir un augment significatiu del nombre de transfronterers a causa dels residents que demanen aquest estatus.

L'AGIA CONSIDERA QUE NO ÉS UN MOMENT PER DRAMATITZAR

El sector immobiliari considera que no és un moment per “dramatitzar”, sobre la possibilitat que cada cop més residents del país lloguin pisos a la Seu d’Urgell. En declaracions al Diari, el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Jordi Galobardas, va comentar que “hi ha una tendència i això pot anar passant”, però també va sostenir que “en aquest moment no estem per dramatitzar”. En aquest sentit, va apuntar que continuen tenint “carteres d’immobles”, si bé augura que “els preus aniran a l’alça” a causa de la “recuperació econòmica”. Sobre el fet que hi hagi residents que decideixen anar a la Seu a la recerca de lloguers més barats, Galobardas va remarcar que “hi ha gent resident d’origen espanyol que se sent molt bé a la Seu i prefereix viure a Espanya i treballar a Andorra per gust”. Amb tot, va admetre que “a mesura que hi hagi un augment de població per força se n’anirà del centre cap a les parròquies i després cap a la Seu perquè la construcció no es fa en dos dies”, ja que es tracta d’un “fenomen lògic”, va afirmar. Galobardas va destacar que “els lloguers ja han anat pujant una mica i els preus de venda encara tenen tensió cap a la pujada”. “Normalment es diu que entre un 30% i un 33% del sou és el que la gent acaba destinant a l’habitatge, sigui en lloguer o hipoteca”, va comentar Galobardes, basant-se en un “fet estadístic”. Així mateix, va manifestar que a l’hora d’establir el preu del lloguer s’han de tenir en compte diferents variables, com el salari de les persones que hi habiten, si és que n’hi ha més d’una, va insistir el president de l’AGIA. Quant a les parròquies centrals, va remarcar que “hi ha un tema de producte perquè al centre no hi ha hagut mai pisos petits amb poques habitacions, normalment són pisos de tres habitacions”. Per això considera que a parròquies altes hi acostuma a haver habitatges més barats. “N’hi ha pocs però cap a Arinsal, Canillo o Encamp hi ha estudis per 350 euros.” L’AGIA espera que passat l’estiu surti a la llum l’estudi de mercat per valorar l’estat del sector. “A nosaltres ens interessen les dades generals per poder construir estadístiques”, va dir.