El TC rebutja que Govern quedi exclòs del judici del 'cas BPA'

El Tribunal Constitucional ha rebutjat l’admissió a tràmit del recurs d’empara que van presentar les defenses dels acusats del cas BPA perquè el Govern com a acusació particular, i els socis minoritaris i preferentistes com a actors civils, fossin exclosos del judici. Els processats consideraven que aquests no estaven legitimats per ser presents com a part en la vista perquè no són ofesos ni tampoc han patit danys i perjudicis per part dels acusats. El TC ha considerat tot el contrari, en la línia del Tribunal de Corts, que a mitjans de març va desestimar l’incident de nul·litat presentat per les defenses contra els mateixos actors al·legant els mateixos motius.

El Constitucional, en l’aute de l’11 de juliol, considera que la legitimació del Govern per constituir-se en acusació particular “no és ni il·lògic, ni irraonable, ni arbitrari”, des del moment en què l’executiu “és responsable d’assegurar a través de tots els mitjans el dret a la defensa de l’interès general i el de les institucions andor­ranes”. L’Alt Tribunal argumenta a continuació que “el presumpte delicte de blanqueig de diners o valors comès en el marc d’un establiment bancari, en grup organitzat i de manera habitual afecta la imatge d’Andorra i la reputació de les institucions públiques andorranes, les quals estan a càrrec del Govern”. De manera que conclou que el “Tribunal de Corts està jurídicament fonamentat per considerar que el Govern pot constituir-se com a acusació particular”.

Cap conflicte de competències

El fet que la fiscalia “estigui a l’origen de l’acció penal” assegura que “no és un obstacle per a la legitimació del Govern per actuar, ni una vulneració de la separació dels poders, ni una vulneració del principi d’igualtat d’armes en la mesura en què els fonaments de les accions del ministeri Fiscal i del Govern són diferents i independents (...)”. La legitimació dels actors civils per ser part en el judici es fonamenta, segons el Tribunal, en l’article 18 del Codi de procediment penal: “L’acció civil pot ser exercida per tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal”. Dominique Rousseau, vicepresident del Constitucional, ha estat el magistrat ponent de l’aute que es va notificar ahir .

Més de 23 milions d’euros

La majoria dels 25 encausats van recórrer a inicis d’abril al TC la decisió del Tribunal de Corts de rebutjar la demanda de les defenses en considerar que s’havien limitat a repetir els arguments que van exposar en el moment en què es va analitzar la qüestió de qui podia ser part o no del judici. El Govern considera que la seva presència a la causa està més que justificada des del moment que és un clar perjudicat, i possiblement el que més, perquè ja ha hagut de pagar més de 23 milions d’euros per despeses derivades de la causa. L’executiu defensa que són uns diners que no s’haurien d’haver gastat si no s’haguessin comès els presumptes delictes dels quals s’acusa els processats. Els accionistes minoritaris consideren que la hipotètica operativa de blanqueig organitzat dins del banc, tal com sosté la fiscalia i la instrucció de la Batllia, és el motiu pel qual les seves accions han perdut tot el valor. Una línia argumental similar a la dels preferentistes.

La decisió del Constitucional esvaeix els pocs dubtes que quedaven per a la represa del judici del cas BPA, el 17 de setembre vinent en jornades de dilluns a dijous fins al desembre.